Luterans i catòlics van afirmar que durant aquests darrers 50 anys de diàleg s'han eliminat prejudicis i hi ha hagut una major comprensió, en una declaració conjunta publicada ahir a l'acabar l'any de commemoració comú de la Reforma . En un comunicat, la Federació Luterana Mundial i el Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, el «ministeri» del Vaticà que s'ocupa d'aquests temes, van agrair «el camí ecumènic» que van començar fa 50 anys.
«Aquesta peregrinació, sostinguda per la nostra pregària comú, el culte i el diàleg ecumènic, va redundar en l'eliminació de prejudicis, una major comprensió mútua i la identificació de decisius acords teològics», han explicat en la nota, que s'ha emès en concloure l'any de la commemoració dels 500 anys de la Reforma de Martí Luter, que va suposar el cisma amb el catolicisme, i que per primera vegada es va celebrar conjuntament.
Una commemoració que va començar amb la visita del papa Francesc a Suècia per participar en la pregària comuna luterano-catòlica a la ciutat de Lund.
En el comunicat van recordar que durant aquesta visita el papa i el bisbe Munib A. Younan, llavors president de la Federació Luterana Mundial, van signar una declaració conjunta que recull el compromís de seguir recorrent junts el camí ecumènic cap a la unitat, així com de col·laborar en diverses iniciatives de solidaritat.
Sobre els fruits d'aquest any, inclouen el fet que, «per primera vegada», luterans i catòlics hagin considerat la Reforma «des d'una perspectiva ecumènica, el que va donar lloc a un nou enfocament dels esdeveniments del segle XVI que van portar a la nostra separació» .
«Reconeixem que si bé el passat no es pot canviar, la seva influència sobre nosaltres avui en dia es pot transformar perquè sigui un estímul al creixement de la comunió i un signe d'esperança per tal que el món superi la divisió i la fragmentació», han afegit els responsables.
En el mateix document expressa també el desig de seguir «buscant un consens substancial que permeti superar les restants diferències que hi ha» entre les dues confessions.
