03 de novembre de 2017
03.11.2017

Apareix una nova cambra a la piràmide de Kheops

Un estudi realitzat amb una tècnica basada en la física de partícules ha permès detectar un misteriós espai sense necessitat de penetrar a l'interior

03.11.2017 | 09:36
La piràmide de Kheops

Un grup internacional de científics ha descobert, gràcies a la física de partícules, una nova cambra buida de grans dimensions a l'interior de la Gran Piràmide de Kheops, a Gizeh (Egipte), segons revela un estudi publicat ahir per la revista Nature. El descobriment es va realitzar utilitzant imatges basades en raigs còsmics, fet que demostra com la física de partícules moderna pot revelar nova informació sobre estructures antigues, destaca la revista. A més, la troballa d'aquesta cambra en la més gran de les piràmides de Gizeh, realitzada per un grup d'experts del Japó, França i Egipte, podria ajudar a explicar com es va aixecar aquest espectacular monument.

La Gran Piràmide, l'edificació més important del Regne Antic, va ser aixecada durant el regnat de Khufu (2550 aC a 2527 aC), segon faraó de la IV Dinastia, a qui Heròdot va anomenar Kheops, però els experts desconeixen encara les tècniques necessàries de construcció. Per descobrir els misteris que encara s'amaguen al seu interior, els científics van analitzar les imatges generades per una partícula còsmica coneguda com muon, que s'activa quan partícules subatòmiques procedents de l'espai exterior entren en contacte amb l'atmosfera terrestre.

La partícula muon presenta diferents trajectòries quan penetra la pedra o travessa l'aire, cosa que permet als investigadors detectar cavitats en estructures sòlides, com la descoberta a la Gran Piràmide. Aquesta gran cambra buida s'estima que té uns 30 metres de llarg i presenta una secció transversal similar a la de la Gran Galeria, que es localitza just sota la nova cavitat. No està clar encara quina és la seva estructura exacta o funció, però els experts confien que el seu estudi pot portar a entendre més endavant el procés de construcció de la major piràmide de Gizeh.

La cavitat, batejada com «ScanPyramids Big Void», va ser observada per primera vegada a través de l'ús de «pel·lícules d'emulsió nuclear instal·lades a la Cambra de la Reina», que van ser examinades a la Universitat de Nagoya del Japó, expliquen els autors a l'article. Després, experts de l'Organització d'Investigació de l'Accelerador d'Alta Energia KEK, a Tsukuba (Japó), van confirmar la seva existència amb un detector de raigs còsmics o «hodoscopi», també instal·lat a la Cambra de la Reina.

Finalment, van ratificar la troballa de «ScanPyramids Big Void» amb «detectors de gasos instal·lats a l'exterior de la piràmide» per la Comissió Francesa d'Energia Atòmica (CEA) de la Universitat Paris Saclay (França). «En conseqüència, aquesta gran cavitat ha estat detectada amb un alt grau de fiabilitat per tres tecnologies de (partícules còsmiques) muon diferents i tres anàlisis independents», destaquen els autors de l'estudi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema