Aquesta setmana hem viscut la festa de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts, els dies 1 i 2 de novembre. Per Tots Sants hem recordat i donat gràcies als sants i santes de la llarguíssima llista de Déu. Alguns els hem conegut, ens han estimat i els hem estimat; ens han donat la vida, ens han ofert l'amistat, ens han transmès la fe... Han viscut deixant-se estimar per Déu, acollint el seu amor, estimant-lo amb tot el cor, i ara ja són feliços del tot; són benaurats o sants perquè gaudeixen de Déu.

El dia dels difunts la majoria hem recordat els nostres familiars i amics que han mort, potser amb una visita al cementiri o amb algun altre signe de record amarat d'afecte i d'agraïment. En les celebracions de l'Eucaristia i personalment hem pregat també pels difunts, pels nostres i alhora per tots els qui mai hem conegut, i molt especialment per aquells que potser ningú recorda.

Aquest dies he pensat en el clam del papa Francesc en la seva carta «L'Alegria de l'Evangeli; no ens deixem robar l'esperança» (n. 86). I per això he reflexionat novament sobre el comiat als nostres difunts.

Què es mereixen i què els desitgem oferir? Un comiat amb esperança o sense esperança? I hem pensat que, quan les esperances humanes s'han acabat, podem confiar en l'esperança que Déu ens ofereix? És una decisió important per als creients, certament, però alhora per als qui dubten, per als qui no tenen una vinculació estreta amb l'Església, i fins i tot per als qui es consideren no creients.

El Concili Provincial Tarraconense (popularment «de Catalunya») ens recordava: «Les exèquies cristianes són un moment important de professió de fe en la resurrecció i una oportunitat per testimoniar el futur i l'esperança que l'Església anuncia en nom de Déu... Els pastors de l'Església tenen, especialment en les exèquies, la missió de ser educadors de la fe i ministres del consol. El Concili urgeix que es garanteixi en qualsevol cas la celebració de les exèquies en un clima d'acolliment fratern i d'esperança cristiana, de respecte al dolor i d'anunci de la Pasqua de Crist» (Resolució n. 73). Alhora, esmenta el caràcter profundament religiós i humà [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).