Un grup d'investigació del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha descobert que el cargolí comú marí ( Littorina litorea), també conegut com a cargolí comú, posseeix una major capacitat que altres gasteròpodes per desintoxicar metalls pesants. La investigació ha estat dirigida per Mercè Capdevila i Òscar Palacios, que fa més de 25 anys que treballen a caracteritzar metal·lotioneínes de diferents organismes, en col·laboració amb el grup de Silvia Atrian, del departament de Genètica de la Universitat de Barcelona.

Les metal·lotioneínes són unes proteïnes necessàries per equilibrar la bioquímica cerebral, regular els nivells de coure i zinc i protegir contra metalls pesants, a més de prevenir l'estrès oxidatiu en el sistema nerviós central. El cargolí ( Littorina littorea) és una espècie de mol·lusc gasteròpode comestible i considerada com espècie pesquera admesa a Espanya.

Segons Capdevila i Palacios, fins ara se sabia que els cargols tenen capacitat d'acumular i desintoxicar metalls pesants perquè són capaços d'acumular el cadmi (element molt tòxic) de forma innòcua en ser capturat per les seves metal·lotioneínes, que són una família de proteïnes petites i molt riques en cisteïna, un aminoàcid que conté sofre. Els treballs realitzats al llarg d'aquests anys per Capdevila i Palacios han permès proposar un nou sistema de classificació d'aquestes metal·loproteínes, la funció de les quals és encara matèria de debat.

L'estudi de les metal·lotioneínes de diverses espècies de cargols, tant marins com terrestres, ha permès observar que en funció de les seves necessitats, aquests poden produir diferents isoformes d'aquestes proteïnes bé amb afinitat per metalls essencials (Zn i/o Cu), bé específiques per a metalls tòxics (Cd). Ara, han descobert que el cargolí comú marí conté la versió més llarga d'aquestes metal·loproteínes que s'ha trobat fins al moment en cargols, amb un domini addicional que li confereix una capacitat de desintoxicació superior.

Ressonància magnètica

Els científics han resolt l'estructura d'aquesta metal·lotioneína mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear i han trobat que la proteïna d'aquest mol·lusc comprèn tres dominis independents, mentre que altres metal·lotioneínes conegudes només en tenen un o dos. Segons els investigadors, aquesta característica incrementa la seva capacitat destoxificadora en un terç i pot per tant ajudar al cargol a sobreviure en ambients canviants, com els que es troba en el seu hàbitat, o fins i tot en aigües contaminades per metalls pesants.

Recentment també s'ha publicat un treball dels mateixos autors dedicat a l'estudi in vitro de les característiques d'enllaç metàl·lic d'aquesta metal·loproteína, que va concloure que fora de l'organisme aquesta proteïna també té una gran capacitat per enllaçar metalls.