09 de desembre de 2017
09.12.2017

advent: obrim un camí al senyor

09.12.2017 | 06:30

El segon diumenge d'Advent ens convida a escoltar la paraula del profeta Isaïes i, alhora, les exigències de Joan Baptista, punt d'inflexió entre el temps d'abans de Jesús i la novetat de la seva vinguda, entre l'Antic i el Nou Testament.

Ambdós personatges, en la celebració d'aquest segon diumenge del temps d'Advent, ens demanen «obrir una ruta al Senyor, aplanar-li el camí».

Podem pensar que a nosaltres ja no ens cal obrir cap camí, perquè coneixem Jesús, el tenim present i ja hi creiem. Per què aplanar un camí?

Perquè, si som sincers, reconeixerem que a vegades Jesucrist no és veritablement el centre de la nostra vida, no gaudeix de ser el primer i el més important. Tenim molts altres senyors que ens demanen submissió. Sempre tenim la temptació de convertir en senyors de la nostra vida actituds, desigs, experiències, persones...

El senyor del propi jo (l'ego) sempre és a punt per erigir-se en únic i per sobre de tot altre valor o criteri. És el senyor de la moda, del consum, del què diran, dels respectes humans... que sovint orienten les nostres decisions. L'ego és el senyor del plaer o benestar per damunt de tot, el senyor de l'eficàcia, del màxim guany sense tenir en compte altres consideracions.

Aplanar el camí exigeix suprimir els obstacles que impedeixen la vinguda de Jesús a la nostra vida, al nostre entorn o petit món, a la societat i a la humanitat.

L'obstacle de la sordesa

Molt sovint ens podem posar taps a les orelles per evitar sentir Jesús, però també per no sentir el clam de les persones.

Anem a l'Església i escoltem les lectures, que poden quedar com un missatge puntual com tants altres de cada dia, però sense que arrelin en la nostra vida. El perill és que la Bona Notícia que transmeten no ens afecti i commogui. Durant la setmana potser tampoc no ens preocupem per llegir o escoltar fragments o narracions de l'Evangeli. Ens arriben moltes i moltes paraules, però ens manca la Paraula que Déu ens adreça.

Semblantment també ens podem fer els sords al clam de persones potser molt properes [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema