16 de desembre de 2017
16.12.2017

Entorn de la informació

16.12.2017 | 07:09

Em refereixo a la premsa escrita. Si bé es podria estendre als mitjans en general. La notícia és un plat insaciable. És més que abundant i s'està creant un espai mental que tendeix a drogar-se en la informació, sense cap prevenció, sense inquirir sobre els seus carnet d'identitat, sense preguntar per les fonts, per les proves, per la seva autenticitat. Als mitjans televisius passa sovint que en la pregunta del tècnic es manifesta de forma descarada allò que volen que respongui l'interlocutor. Això passa, malgrat els serveis de professionals molt competents i molt honrats. Resulta difícil, sembla, fer-se criteris seriosos en un món professional tan influït per la força afectiva i tan poc pels arguments racionals.

L'èxit econòmic, el plaer, el poder, hi «barriguen», com es diu a pagès. Però, al mateix temps, el lector assidu de la premsa diària no s'interessa tant per les notícies com per la lectura dels escriptors que tenen prestigi professional. Gent que s'expressa amb un fons d'humanisme, amb una cultura amb un fons de filosofia que no pretén rebentar res, amb uns arguments que respiren prudència, que sant Tomàs defineix com la «recta raó que inspira l'acció». Crec que ara molta gent fulleja una mica el diari, però busca la columna de l'autor conegut, perquè necessita un cert acompanyament espiritual sobre temes que afecten el bé comú. Tinc la impressió que va essent més acceptat aquell concepte que reconeix el filòsof Habermas, que «sosté que els creients han de ser admesos al debat civil, perquè aporten intuïcions de valor universal en un llenguatge –el religiós– que és molt poderós i il·luminador». Sembla que la gent està més que saturada, està fastiguejada per l'amoralitat profunda que domina el to vital del nostre temps que fàcilment s'emborratxa amb el plaer i la riquesa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema