16 de desembre de 2017
16.12.2017

Viviu contents

16.12.2017 | 07:09

El tercer diumenge d'aquest temps d'Advent és conegut com el diumenge de l'alegria. El fragment de la carta de sant Pau que escoltem a les misses comença precisament amb aquesta exhortació: «Germans, viviu sempre contents, no us canseu de pregar. Doneu gràcies en tota ocasió... No sufoqueu l'Esperit... Examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal».

Un dels motius d'aquesta invitació és la proximitat del Nadal, certament, però l'alegria és una virtut que ha de ser inherent a la vida cristiana.

Tanmateix, la virtut de l'alegria no es pot confondre amb «posar-se alegre» o amb una reacció davant d'algun fet o experiència. És una actitud permanent amb la qual afrontem tota la vida.

Hi ha persones que naturalment i per caràcter ja són alegres i tenen aquest do, així com altres tenen altres dons. Però viure amb alegria és una crida a tot cristià, independentment del nostre caràcter o capacitats.

Cal notar que la virtut és un hàbit o actitud que no s'improvisa, sinó que és un procés que s'adquireix amb constància i paciència.

Dues qüestions se'ns presenten: per què i on es fonamenta aquesta virtut de l'alegria?

Ens podem preguntar si, constatant la problemàtica que vivim a casa nostra i, en un aspecte més global, contemplant la humanitat, podem viure contents. Som conscients de la quantitat de sofriments físics i morals que viuen molts dels nostres germans: famolencs, víctimes de guerres estèrils, desplaçats, perseguits, sense els seus drets reconeguts... Experimentem una certa incapacitat de planificar una societat més humana.

I també som conscients de les angoixes i sofriments personals: malalties, experiència de la mort de persones, fracassos, solitud...

Ens adonem que sovint no ens manquen els béns materials, el confort, la seguretat material, però que l'aflicció, la tristesa, l'angoixa, la solitud, la set d'estimació... també ens assetgen. Doncs bé: sense amagar la dura realitat i totes aquestes constatacions, som cridats a viure-les i a afrontar-les amb alegria. Això sí: una alegria humana, fràgil, imperfecta, però veritable. [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema