21 de desembre de 2017
21.12.2017

Els científics troben en un jaciment de Cantàbria la paparra més antiga del món

Fins ara els exemplars més vells d'una espècie que va viure en el cretaci eren els identificats a Birmània

21.12.2017 | 06:42

Un equip de científics espanyols ha descobert al jaciment d'ambre de la cova del Soplao, a Cantàbria, la paparra més antiga del món, un insecte que va viure al cretaci fa 105 milions d'anys, el període de la prehistòria en el qual es van extingir els dinosaures. Fins ara, els exemplars més antics de paparra s'havien trobat en el jaciment ambarí de Myanmar (Birmània), que és un dels més prolífics del món i que, amb 99 milions d'anys d'antiguitat, també correspon al cretaci.

De fet, fa pocs dies, Nature Communications publicava un estudi liderat per l'investigador de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), Enrique Peñalver, que confirmava que les paparres s'alimentaven de la sang dels dinosaures fa 100 milions d'anys. La investigació adjuntava una peça d'ambre (resina fossilitzada) de Myanmar en què havia quedat capturada una paparra adherida a una ploma de dinosaure, la primera evidència de la interacció entre els dos grups. El mateix treball analitzava també diverses paparres aïllades (totes elles trobades al jaciment de Myanmar) i establia que aquests insectes pertanyien a un nou grup de paparres batejats com Deinocrotonidae.

La nova peça d'ambre trobada a Espanya és «excepcional» perquè a més de la paparra més antiga del món «conté més de quaranta insectes, com escarabats, vespes, mosquits, algun àcar, petits col·lèmbols, restes vegetals i algunes partícules del sòl en el que va caure», va explicar ahir Enrique Peñalver en una roda de premsa.   I encara que la investigació amb escàner donarà més informació, de moment els científics han determinat que es tracta d'una paparra mascle del grup dels Deinocrotonidae que no conté sang al seu interior.

«Creiem que va poder caure des d'un arbre -probablement, d'alguna niu- fins a terra, on, al costat de molts insectes, va quedar atrapada en resina, una superfície enganxosa que aporta dades molt detallades de l'ecosistema boscós que la va generar», va apuntar el paleoentomòleg de la Universitat Complutense de Madrid Antonio Arillo.

En els propers mesos, Peñalver i altres investigadors de la Universitat de Barcelona es dedicaran a estudiar aquest exemplar de paparra, que tot apunta que és -i serà sempre- l'exemplar més antic del món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema