06 de gener de 2018
06.01.2018

Festa del baptisme

06.01.2018 | 00:47

Aquest diumenge , després de la festa dels Reis o Epifania, celebrem la festa del Baptisme del Senyor, que clou el temps litúrgic del Nadal.

El Baptisme de Jesús per Joan és un fet de revelació de manifestació de qui és aquell home. Per això aquesta festa és també «epifania» o revelació de qui és Jesús. En la narració de l'evangeli de Marc que proclamarem s'escolta el testimoni de Déu-Pare «...es va sentir una veu des del cel: Ets el meu fill, estimat, en tu m'he complagut».

Jesús, el Fill estimat de Déu, ple de l'Esperit Sant. La celebració és continuació del que hem celebrat aquests dies de Nadal i Reis, però no contemplem Jesús infant,sinó un home adult que comença la seva missió pública,i per això primer s'acosta al riu Jordà per ser batejat per Joan, que el presenta tan poderós que no és digne de deslligar-li el calçat, i que batejarà amb l'Esperit Sant. Des de la festa del baptisme de Jesús pensem en nosaltres, en el nostre baptisme i el seu significat per a la nostra vida. Abans de respondre anoto alguns fets: he vist molts avis i familiars preocupats perquè els fills no tenen cap desig de batejar els nets.

A reunions preparatòries del baptisme o en converses personals, alguns pares pregunten: batejar, per què? No es creix i es viu igual estant batejat o no estant-ho? Nosaltres volem seguir la tradició ja que hem estat batejats de petits, però a què ens compromet? També cal notar que, en els darrers anys, joves i adults per diversos motius han redescobert el sentit del baptisme i l'han rebut després del temps de catecumenat. Nosaltres hem estat batejats, no amb el baptisme de Joan, sinó en Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

El nostre baptisme també manifesta o «revela» qui som, quina és la nostra missió, què hem de fer i què podem esperar.

El baptisme revela que soc fill de Déu, certament fill del pare i la mare, però alhora fill de Déu Pare, germà de Jesús i enfortit amb l'Esperit Sant. Soc fill o filla de Déu Trinitat, i m'ha estat regalada la seva vida que ha pres possessió de la meva vida humana, i que és llavor d'eternitat. Ser fill/a de Déu és la dignitat més gran, no esperada, que pot tenir una persona. (extret del Full Parroquial setmanal).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook