El president de la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE), Riay Tatary, ha indicat que durant l'any 2017 han experimentat «alguns avanços significatius que concerneixen l'exercici de la llibertat religiosa dels musulmans» en el context de l'Acord de Cooperació de 1992, però alhora «alguns estancaments i fins i tot alguna reculada». Pel que fa a l'ensenyament religiós, Tatary ha lamentat que, «malgrat la demanda», solament hi ha contractats 61 professors de religió islàmica a Educació Primària en vuit autonomies, sent cinc d'elles competència de l'Estat, mentre que cap de les onze autonomies restants ha contractat professors, «quedant encara sense desenvolupar l'àrea d'ensenyament religiós islàmic en la majoria de l'Estat». Igualment, ha assenyalat que «continua sense desenvolupar-se» l'assistència religiosa en establiments militars ni centres de menors infractors.
Per la seva banda, el secretari general de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, Elías Cohen, ha qualificat de «positiu» l'any que ha acabat, exceptuant el fet «preocupant» de l'amenaça pels atacs terroristes. En concret, de l'any 2017 ha destacat el treball per la implementació de l'estudi de l'Holocaust en el currículum escolar, la visita del president d'Israel a Espanya, les noves nacionalitats adquirides per la nova llei per sefardites, o els 25 anys de la signatura de l'Acord de Cooperació entre l'Estat i les confessions minoritàries. Sobre la Llei per a la concessió de la nacionalitat espanyola als sefardites, Cohen ha precisat que una de les seves reivindicacions de cara a aquest nou any és que s'ampliï el termini per sol·licitar la nacionalitat, ja que la llei establia un termini de tres anys que caduca el 2018.
