La setmana passada en aquest nostre rotatiu ja comentàrem com la població nadiua de Ricard Viladesau, Calonge, ha programat una bona munió d'actes per recordar la seva persona. També la setmana passada, en l'audició de Palamós, es programaren sardanes seves i, sens dubte, així serà duran tot l'any.
Ens coneguérem a Palafrugell, després de presentar un concert amb La Principal de la Bisbal, on s'interpretaren algunes de les seves sardanes. Acabat el concert, vingué a saludar-me i em digué : «Noi, molt bé, m'has fet emocionar i tot». I és que en Sau tenia una gran sensibilitat, fou una de les seves virtuts, puix a més de tenir unes condicions excepcionals per interpretar la música, hi posava tot el seu cor. Em deia: «No n'hi ha prou de dir les notes ben dites, ben llegides, la melodia ha de sortir del cor».
Quan entràrem més en contacte fou per les Fires de Sant Narcís a Girona, el 1988. Després del concert al Municipal, anàrem a dinar i comentàrem la possibilitat de fer-li la biografia, cosa que al cap d'uns anys esdevingué realitat. Vaig tenir la sort de poder escriure la seva biografia, que s'edità el 1998. Ens trobàvem al seu pis de Barcelona o a la seva casa de Llafranc on m'explicava la seva vida, amb l'ajuda de la Rosa, la seva esposa.
Vet aquí unes curioses dades que m'agrada comentar.
Quan tingué els 20 anys fou cridat a files, era en plena guerra civil. Marxà amb un company de Cornellà del Terri, en Ferran Illa. Anaven destinats a Montsó (Osca) a la 28a Divisió, coneguda com La Heroica. En passar per Barcelona, en Ferran li digué: «Noi, és una divisió molt dura, la majoria hi moren, jo em quedo a Barcelona amagat». En Ricard, però, seguí el viatge i en arribar a la caserna sentí música, una banda que assajava i cap allí es dirigí, es presentà al director, que era el capità Zamora, que li féu una prova i l'acceptà. El 39 en acabar la guerra un vespre tocaren El himno de Riego i l'endemà el Cara al sol.
Quan vivia a Torroella de Montgrí (Orquestra Caravana) anava molt a caçar conills i perdius per les rodalies amb el seu amic i calongí també Enric Vilà.
Tenia un gran sentit de l'humor. En una ocasió la Principal tocava a Flaçà i s'acostà un noi demanant-los si el deixaven cantar una peça amb ells, cosa que admeteren i el xicot pogué fer la seva interpretació. Al final, en Viladesau el felicità, però li digué : «Noi, què fas a la vida?». «De pintor», respongué el jove. «Doncs no deixis pas l'ofici», afirmà en Ricard.
En els anys que estava a la Bisbal, malgrat actuar en aquesta primeríssima cobla, els ingressos eren justos i ho complementava fent assegurances.
La catalanitat d'en Sau queda ben reflectida en aquesta anècdota. Era l'Aplec de la Sardana de Girona. Hi havia 4 cobles i, de conjunt, els havien autoritzat per tocar La Santa Espina. Abans de començar-la les quatre cobles, en Ricard es dirigí als músics i els digué: «Nois, això s'ha de tocar drets». I tots els components de les cobles així ho feren.
Aquestes són algunes de les anècdotes que ell m'explicà. M'he permès fer-ne un breu resum, com un petit recordatori de la nostra amistat.
Si algú volgués el llibre de la biografia de Ricard Viladesau, me'l pot demanar.
Presentació del disc
compacte en directe de
La Principal de la
Bisbal
L'Any Viladesau ha començat amb la presentació del disc compacte enregistrat en directe a Calonge per La Principal de la Bisbal, Cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, amb la qual el músic calongí va tenir una especial vinculació i en fou membre destacat durant vint anys (1950-70).
El directe de La Principal de La Bisbal fou enregistrat al pati d'armes del castell de Calonge el dia 11 d'agost de l'any passat en el marc del cinquantè aniversari dels Festivals de Música de Calonge {Interludi}, i inclou 12 peces entre les quals hi ha tres composicions de Viladesau: La Placeta dels Llops, Esperit Calongí i Va de Vals.
El compacte enregistrat en directe també inclou peces d'altres compositors calongins com Enric Vilà Armengol i Ivan Joanals Ametller, així com sardanes dedicades a Calonge i interpretades en aquest compacte sota la direcció dels seus autors. És el cas de dues composicions estrenades per l'ocasió: Calonge 50 anys, sota la direcció d'Antoni Ros Marbà, una composició que commemora els 50 anys de la seva relació amb aquesta població on resideix actualment, i Calonge vestida de notes, sota la direcció de Josep Cassú Serra, i que evoca les nits d'estiu de concerts dels Festivals de Música al patí d'armes del castell.
Museu de la
Mediterrània,
Torroella de Montgrí
El Museu de la Mediterrània organitza l'exposició Ricard Viladesau. El príncep de la tenora, que s'inaugurarà dissabte 27 de gener a les 18 h, en el marc de la commemoració del centenari del naixement del músic i compositor.
Ricard Viladesau, ha estat possiblement el músic més influent i popular en la història de la música de cobla de la segona meitat del segle XX. Com a intèrpret de tenora va ser un cas prodigiós. Amb una formació totalment autodidacta i en un entorn poc propici, va assolir un nivell d'interpretació totalment desconegut fins aleshores. Durant res dècades, formant part de la cobla orquestra Caravana (1943-1950) i posteriorment de La Principal de la Bisbal (1950-1970), Viladesau esdevindrà el sobirà indiscutible de la tenora, l'home de condicions úniques, capaç de traduir amb la màxima eloqüència els passatges més compromesos i delicats del repertori sardanista.
Paral·lelament a la seva faceta d'instrumentista, inicià ben aviat el seu camí com a compositor. Compongué havaneres, boleros, obres corals, pasdobles i alguna obra de format lliure per a cobla, però la sardana fou la seva gran passió. Des d'un profund coneixement de la cobla, les seves sardanes tenen una empremta característica, plena d'exuberància i joia vital, i molt ràpidament assoliren l'acceptació del públic i el reconeixement de la crítica especialitzada. El difícil equilibri aconseguit en la seva música entre la qualitat d'escriptura i d'idoneïtat pel ball, han fet que encara avui en dia sigui un dels compositors més programats.
Després d'un periple per diverses cobles a l'edat adolescent i els posteriors anys de guerra i estada a l'exèrcit, Viladesau va desenvolupar la seva trajectòria professional en tres formacions històriques: les cobles orquestres Caravana (1943-1950) i Principal de la Bisbal (1950-1970), que acolliran les seves llegendàries interpretacions i enregistraments amb la tenora, i l'Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona (1970-1984). El conegudíssim episodi en el que Pau Casals el batejà l'any 1952 com el «príncep» de la tenora, després d'escoltar-lo amb La Principal de la Bisbal, en un concert a Perpinyà.
Nota de la cobla Ciutat
de Girona
L'any 2018 es celebrarà el centenari del naixement de Ricard Viadesau i Caner. Es per això que la Cobla Ciutat de Girona realitzarà diversos treballs i propostes musicals al voltant d'aquest esdeveniment.
Enregistrament d'un CD dedicat a les primeres composicions de Ricard Viladesau en la seva primera etapa de 1933 al 1951, un total de 13 sardanes: El nunci, Cant diví, Calongina, Idíl·lica, Entremaliada, A en Josep Coll, entre altres). A partir del mes de març-abril.
Un concert espectacle musical Viladesau. De músic a mite (Recorregut per la vida i l'obra de Ricard Viladesau, amb l'actriu Susana del Saz. A partir de maig 2018.
Concert de música per a cobla i sardanes amb temes del mateix compositor i d'altres.
El dissabte 10 de febrer de 2018 realitzaran el primer acte, en el concert a l'Auditori de Girona interpretant diverses peces de Ricard Viladesau amb cobla i també algun tema amb veu acompanyats del tenor Albert Deprius.
