26 de gener de 2018
26.01.2018

Troben un fòssil a Israel que canvia el relat sobre l'espècie humana

Indica que la primera migració de l'«Homo sapiens» fora d'Àfrica va ser 60.000 anys abans

26.01.2018 | 07:11
El fragment de maxil·lar trobat a Israel.

Un fragment de maxil·lar esquerre que preserva la dentició descobert a la cova de Misliya (Mont Carmel, Israel), amb un rang d'edat d'entre 177.000 i 194.000 anys, suggereix que la primera migració de l' Homo sapiens fora del continent africà es va produir almenys 60.000 anys abans del que s'ha documentat fins ara. Científics espanyols formen part de l'equip internacional que acaba de publicar a la revista Science aquest estudi sobre les restes fòssils d'humans moderns més antics trobats fora d'Àfrica.

El treball, liderat per Israel Hershkovitz, de la Universitat de Tel Aviv, és el resultat d'una col·laboració entre investigadors procedents de diverses institucions internacionals d'Amèrica, Europa, Àsia i Oceania.

Fins ara, les restes més antigues d' Homo sapiens fora d'Àfrica s'havien identificat al Corredor Llevantí i a la Xina, i estaven datades entre 80.000 i 120.000 anys. «Aquest nou descobriment a Misliya situa la primera migració de la nostra espècie a prop dels 200.000 anys. Estem descobrint la part no-africana de la nostra història més primerenca», va declarar la directora del Cenieh, Maria Martinón-Torres, qui el 2015 ja havia participat, al costat de Bermúdez de Castro, en el descobriment dels Homo sapiens més antics de la Xina.

Afortunadament, el sostre d'aquesta cova de Misliya va col·lapsar fa uns 160.000 anys i va protegir el fòssil humà i els artefactes arqueològics, que van quedar enterrats en els sediments fins al dia d'avui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema