06 de febrer de 2018
06.02.2018

El Mur de Berlín ja fa més temps que va ser enderrocat del que es va mantenir alçat

?Ahir es van complir 28 anys, dos mesos i 26 dies d'ençà que la blindada frontera de formigó que separava Alemanya en dos països va caure

06.02.2018 | 07:10
La caiguda del Mur de Berlín, el 9 de novembre de 1989.

El Mur de Berlín va ser un dels símbols més importants del segle XX, tones de formigó que durant 28 anys, dos mesos i 26 dies va separar els sistemes polítics de l'est i l'oest d'Alemanya. Ahir dilluns, el Mur de Berlín va complir tant de temps enderrocat com el que va estar en peu. Les seves petjades són encara visibles a la capital alemanya, on diversos fragments originals, reconvertits en una mena de museu de la història viva, són immortalitzats de forma contínua en fotografies pels turistes.

El Checkpoint Charlie és un dels punts fronterers més famosos del Mur de Berlín: connectava la zona de control nord-americà amb la soviètica. Ara, fer-se una foto amb un jove disfressat de soldat americà, bandera en mà, costa tres euros. «Jo vaig viure la caiguda del mur a través de la televisió», recorda Susanne Ehard, originària de Baviera, qui es troba aquests dies de visita a Berlín. Ella, nascuda i criada a l'oest, entén que encara que la barrera física ha desaparegut, a dia d'avui encara es constaten grans diferències entre les dues Alemanyes. «Tenim un sentit de la pertinença diferent», afegeix en comparar amb alguns companys de treball originaris de l'extinta República Democràtica Alemanya (RDA).


Cinc hores de vertigen

A l'est del país, encara són molts els que es resisteixen a mitificar la nit frenètica que va canviar el món. Un gran malentès, cinc hores de vertigen i milers de persones assedegades de llibertat es van aliar a última hora del 9 de novembre del 1989 per aconseguir una gesta que semblava del tot impossible: enderrocar el Mur de Berlín.

L'anunci que la RDA atorgaria permisos per sortir del país va fer que desenes de milers de berlinesos orientals es reunissin davant els passos fronterers demanant creuar a l'oest. L'obertura dels passos va portar unes 100.000 persones a visitar aquella mateixa nit per primera vegada en dècades Berlín occidental, on van ser rebuts amb llàgrimes i abraçades en imatges que van donar la volta al món i es van convertir en icona del final del segle XX.

La caiguda del Mur de la Vergonya va tenir conseqüències globals i immediates. A més de simbolitzar l'ensorrament del bloc soviètic i la fi de la Guerra Freda, va possibilitar la reunificació alemanya un any més tard de la mà del canceller Helmut Kohl i va deixar via lliure a l'Europa unida d'avui. No obstant això, l'exaltació general de la qual informaven els mitjans nacionals i internacionals es barrejava amb les incerteses i pors d'aquells que no sabien què els esperava en ensorrar-se un sistema, el comunista, que els va ser venut com «idíl·lic» des de les estructures de poder. Molts alemanys de l'antiga RDA se senten a dia d'avui els grans perdedors de la reunificació. Tot i que el nivell de vida ha augmentat des de 89 en els territoris que abans eren al sector oriental, avui en dia les diferències econòmiques encara es noten.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook