Les festes de Carnaval mobilitzen molta gent. Tothom porta a dintre seu un comediant, un còmic que té ganes de riure i de fer riure. És el goig de disfressar-se, de no semblar el que ets o de deixar esplaiar-se el que ets. L'home sembla que té necessitat de fer comèdia. La màscara té origen en el teatre grec, em sembla. La màscara és un element sempre molt incorporat a la desfilada de models de la societat moderna. Però hi ha un home que s'ha avançat al carnaval. Ens ha parlat. No precisament del carnaval d'aquests dies, sinó del drama que pot amagar una màscara, la rebentada vital de la qual som capaços tots els humans si perdem el sentit de la nostre llibertat de fills de Déu.
Tot el text, d'uns quatre folis, és un comentari i un aprofundiment d'unes paraules de Jesús citat per l'Evangelista Mateu (24,12): «Al créixer la perversió, es refredarà la caritat de la majoria». El comentari del papa és un aprofundiment de quatres idees bàsiques. Ajuda a descobrir els «falsos profetes»: assenyala la fascinació del plaer momentani, descobreix els xarlatans del plaer momentani, els esclaus del diner: el fals remei de la droga, els estafadors de la dignitat, de la llibertat, de la capacitat d'estimar; l'engany de la vanitat, el dimoni, -«pare de la mentida», el que presenta el que és fals com si fos vertader»(Jn 8, 44), que «presenta el mal com un bé». Aquesta antropologia de la malícia humana, quan no és advertida, destrossa les vides. «Com escalfar el cor?» Com encendre'l en el foc nou de la Pasqua? En el text del Lluernari de la Vigília pasqual s'hi l llegeix aquest text: «Que la llum de Crist, ressuscitat i gloriós, dissipi les tenebres del nostre cor i del nostre esperit». La Quaresma és un itinerari de vida que desemmascara la realitat del pecat, al ritme de l'oració, de la penitència i del sagrament de la Reconciliació (la Confessió ).
