03 de març de 2018
03.03.2018

Dejuni i abstinència

03.03.2018 | 01:30

Una de les pràctiques quaresmals, juntament amb la pregària i l'almoina, consisteix en el dejuni i l'abstinència. Seguint la proposta de l'Església, es practica el dejuni alguns dies, i l'abstinència cada divendres. S'han fet molts de comentaris –alguns amb una certa ironia– en relació amb aquesta pràctica, especialment per allò de no menjar carns però sí d'altres aliments en general tant o més valorats pel gust i per la gastronomia.

Cal afirmar que tant el dejuni com l'abstinència són pràctiques de tota l'Església per a aquest temps, i tenen un significat penitencial per a tots els qui la constituïm. No pensem només en el nostre món, el petit món occidental. Pensem en la universalitat de l'Església. Pensem en tants altres cristians que també aquest dies segueixen aquesta pràctica. Pensem també en la quantitat de persones que obligatòriament han de fer dejuni i abstinència, de manera que aquest acte es converteixi en signe de solidaritat i compromís.

Tanmateix, cal aprofundir i eixamplar el sentit que pot tenir per a nosaltres la pràctica del dejuni i l'abstinència. Primerament, no es tracta de fer un sacrifici per agradar a Déu, ans al contrari, és un exercici per recuperar «la forma en la vida cristiana». Precisament el que Déu vol perquè ens estima és que visquem sentint-nos estimats i estimant, i per això ens cal la conversió a Crist, l'Evangeli, que és la finalitat del temps quaresmal.

Entra dintre la praxi mèdica habitual que, per guarir algunes malalties, els metges receptin abstenir-se d'alguns aliments i/o també aconsellin una dieta severa per netejar, purificar, recuperar agilitat i normalitzar les constants del cos humà.

Atenent la vida cristiana per «estar en forma» i «ben preparats», ens calen el dejuni i l'abstinència, i no només dels aliments materials, sinó en altres dimensions de la nostra vida.

Cal abstenir-se del pecat, que consisteix a no deixar-se estimar per Déu, a defensar-se d'aquest amor i rebutjar-lo. El pecat és un «no» a Déu d'una manera conscient, apartant-nos-en i anant contra la seva proposta d'humanització i felicitat. El pecat fractura l'harmonia amb Déu, amb un mateix, amb els altres i amb l'entorn. Tanmateix, com que som conscients de la condició de pecadors [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit