Un equip de científics ha trobat el quart mineral més abundant de la Terra, la perovskita de silicat de calci, en la superfície de la Terra. «Ningú ha aconseguit mantenir aquest mineral estable a la superfície de la Terra», diu Graham Pearson, professor del Departament de Ciències de la Terra i Atmosferes de la Universitat d'Alberta (UBC), a Edmonton, Canadà, i president de la Càtedra de excel·lència de Canadà. Aquest expert explica que el mineral es troba a l'interior del mantell de la Terra, a 700 quilòmetres.

«L'única forma possible de preservar aquest mineral a la superfície de la Terra és quan està atrapat en un contenidor ferm com un diamant -explica-. Amb base a les nostres troballes, podria haver-hi tant com Zetta tones (1021) d'aquesta perovskita a la Terra profunda».

Pearson i els seus col·legues de la UBC van trobar la perovskita de silicat de calci ( CaSiO3) dins d'un diamant extret de menys d'un quilòmetre sota de l'escorça terrestre, en la famosa Mina Cullinan de Sud-àfrica, coneguda com la font de dos dels diamants més grans de les Joies de la Corona Britànica.

Pearson explica que els diamants de la mina es troben entre els més valuosos comercialment del món, però també són els més valuosos des del punt de vista científic, ja que proporcionen informació sobre les parts més profundes del nucli de la Terra.

Aquest investigador destaca que el diamant en particular hauria suportat més de 24.000 milions de pascals de pressió, equivalents a 240.000 atmosferes. El diamant es va originar aproximadament a 700 quilòmetres sota la superfície de la Terra, mentre que la majoria dels diamants es formen a una profunditat de 150 a 200 quilòmetres.

El reciclatge de l'escorça

«Els diamants són formes realment úniques de veure el que hi ha a la Terra -planteja Pearson-. I la composició específica de la inclusió de perovskita en aquest diamant en particular indica clarament el reciclatge de l'escorça oceànica al mantell inferior de la terra. Proporciona una prova fonamental del que passa amb la destinació de les plaques oceàniques a mesura que baixen a les profunditats de la terra».