10 de març de 2018
10.03.2018

L'almoina: donar i donar-se

10.03.2018 | 07:05

Un dels pilars de la pràctica quaresmal és l'almoina, juntament amb la pregària i el dejuni. «Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina», recomana Jesucrist segons l'Evangeli de Lluc (Lc 12,33).

L'expressió «almoina» potser no ens agrada perquè ens sembla que suposa un sistema social en el qual regna la injustícia, la desigual distribució de béns, i que caldria que fos reformat adequadament. Per això en la consciència social pot tenir un significat negatiu. Recordem la dita «més val ensenyar a pescar que donar peix». També pot sonar a paternalisme, a descarregar la consciència donant quelcom del que ens sobra.

Ara bé, tocant de peus a terra, constatem que avui al nostre costat hi viuen persones que no tenen les necessitats bàsiques cobertes per viure amb dignitat. Cal treballar per reformar el sistema econòmic i social, però quina actitud cal tenir amb els qui passen necessitat?

A l'Antic Testament els profetes consideren que no existeix conversió a Déu i veritable religió sense exercir la justícia envers els qui sofreixen injustícia i els qui passen necessitats. Jesús parla de l'almoina com una condició d'estada en el seu Regne i per seguir-lo.

Quin és el significat veritable de l'almoina? La paraula ve del grec, i significa compassió i misericòrdia. També es refereix a les obres de caritat envers els necessitats.

Per tant, el veritable significat és ajudar a qui té necessitat i fer participar els altres dels propis béns, com a expressió d'amor envers aquestes persones.

Quan Jesús exhorta a l'almoina i demana practicar-la ho fa sempre en el sentit d'ajudar els desfavorits, de compartir els propis béns, com a expressió d'amor i de reconeixement als altres.

Recordem l'escena del judici final que llegim a l'evangeli de sant Mateu: tenia fam i em vàreu donar de menjar, tenia set i em donàreu beure, estava despullat i em vau vestir, era foraster i em vau acollir... Quan, Senyor, us vàrem veure que passàveu totes aquestes necessitats? I els dirà: «Tot allò que es feia a un d'aquests germans meus més petits a mi m'ho fèieu».

Certament que ens cal pensar en l'almoina entesa com a forma de donar diners, però l'actitud exigeix molt més. Demana obertura a l'altre, al germà. Compta sobretot la disponibilitat a compartir [...] (extret del Full Parroquial).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook