Ja sé que l'afirmació és agosarada, perquè Jesucrist pot fer sorgir cristians de la manera que vulgui i sense mediacions humanes. Però, atenent la manera d'actuar de l'Esperit amb mediacions humanes, els capellans són necessaris tant per als qui som cristians com per als qui ho podran ser.

D'aquí que una de les preocupacions actuals és constatar que són pocs els nois que es preparen al seminari pel esdevenir capellans: tres en el nostre seminari de Girona.

Molt sovint ens preguntem per les causes d'aquesta pobresa vocacional. Són múltiples, però la principal pot ser la poca vitalitat de les nostres comunitats cristianes. Certament que vivim en una societat molt secularitzada, que ha oblidat Déu; que la missió de l'Església no és suficientment valorada, i per això també s'afebleix la consciència de la necessitat dels capellans. També podem notar les dificultats del mateixos joves per a un compromís estable, per a tota la vida, i les seves exigències; la vida poc engrescadora dels qui avui exercim el ministeri... i podríem continuar.

Però en aquesta jornada calen altres pensaments que ens retornin l'esperança.

Jesucrist continua cridant

Estic convençut que Jesucrist repeteix avui la crida, la vocació: «Et necessito perquè necessito la teva paraula per parlar; els teus ulls per contemplar; les teves mans per acompanyar, perdonar, acaronar, beneir, aixecar, conduir, treballar per la salvació de cada persona; necessito els teus peus perquè el meu Evangeli, que salva i aixeca les persones, pugui ser escoltat arreu; necessito el teu cor per estimar.

Sí, et necessito, però també et necessiten els infants, joves, adults, ancians, tant els qui ja creuen en mi com els qui em cerquen, aquells que no em coneixen i tampoc no coneixen la meva proposta i oferiment. I fins i tot aquells que afirmen que no tenen necessitat de creure».

Estiguem convençuts que Jesús necessita joves disposats a dir-li que sí, per contribuir a la revolució de l'amor, perquè l'Església els necessita perquè pugui continuar la seva missió avui, i que també la societat els necessita [...] (extret del Full Parroquial).