El Papa va demanar ahir perdó pels catòlics que freqüenten prostitutes en denunciar que qui paga per obtenir favors sexuals «és un criminal» i «té una ment malalta». Així va contestar Francesc a la pregunta de la jove nigeriana Blessing Okoedion qui va ser obligada a prostituir-se als carrers tot just arribar a Itàlia.

«Tot aquell que tingui aquesta costum, que ho deixi. És un criminal. Pot dir que hi va per fer l'amor, però això no és fer l'amor. És torturar una dona. És una ment que està malalta», va determinar el pontífex argentí en les reunions de treball presinodals que s'estan desenvolupant en el Pontifici Col·legi Maria Mater Ecclesia de Roma al costat de més de 300 joves de tots els països del món.

Blessing Okoedion va aconseguir sortir de les urpes d'una xarxa de prostitució gràcies a Casa Rut, un centre que gestionen les monges de l'Ordre de Santa Úrsula a Caserta, regió de la Campània, sud d'Itàlia, on ajuden a identificar les víctimes d'aquesta xacra i les assisteixen perquè puguin refer la seva vida.

Després d'escoltar el seu testimoni, en què també va dir que molts dels que acudeixen a les prostitutes són catòlics, el Papa va demanar perdó per això. «Demano perdó per tots els catòlics que cometen aquest acte criminal»,va indicar, i alhora va dir que el mercadeig de dones és «un crim contra la humanitat».

El Papa també va lamentar que una de les pitjors malalties de l'Església és el «clericalisme» i va criticar les actituds dels sacerdots «mundans» i que són més «caps» que «pares» en les seves comunitats. Si bé, va dir que el sacerdot és només una part de la comunitat de fidels. D'altra banda, va dir que els que parlen a l'esquena i creen rumors són «com terroristes» perquè «tiren la bomba» i fugen mentre que va instar a evitar aquests comportaments en les comunitats religioses.

Abans de contestar a aquestes preguntes, el Pontífex va convidar els prop de 300 joves de tot el món que preparen el sínode de bisbes, que tindrà lloc a l'octubre sobre «Els joves, la fe i el discerniment vocacional», a «parlar sense vergonya» i a tenir «cara dura» perquè l'Església els ha d'escoltar.