24 de abril de 2018
24.04.2018

Els gestos rítmics ajuden a comprendre i recordar una llengua

Dos estudis conclouen que els moviments de braços i mans milloren l'aprenentatge d'un idioma

24.04.2018 | 00:15

Els gestos rítmics i els moviments de mans i braços mentre es parla ajuden a comprendre i recordar millor un idioma, tant per a una primera com per a una segona llengua i tant en adults com en nens, segons dos estudis de les universitats Pompeu Fabra (UPF), Oberta de Catalunya (UOC) i Autònoma de Barcelona (UAB).

Les investigacions, que ha liderat Pilar Prieto, coordinadora del Grup d'Estudis de Prosòdia i investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, ha conclòs que els gestos rítmics produïts de manera natural afavoreixen l'aprenentatge del vocabulari d'una segona llengua.

Encara que en estudis previs ja s'havia demostrat que la comunicació no-verbal o gestual afavoreix l'aprenentatge de paraules en una segona llengua, fins ara se sabia poc sobre els beneficis potencials de gesticular amb les mans rítmicament mentre es parla.

Un primer estudi, publicat en la revista Language, Cognition and Neuroscience, amb participació d'investigadors de la UOC i defensat com a part de la tesi d'Olga Kushch, ha investigat l'aportació de la prominència prosòdica (accent i entonació) i la prominència visual (gestos rítmics, moviments rítmics de mans i braços) en l'aprenentatge de vocabulari d'una segona llengua.

Per a això, van demanar a 96 parlants natius d'origen català que aprenguessin 16 paraules russes en quatre possibles condicions objecte d'estudi: amb presència o absència de prominència prosòdica en el discurs, combinada amb la presència o absència de prominència gestual.

Els resultats d'aquest estudi, en què van participar persones adultes, van indicar que l'efecte més contundent en l'aprenentatge de noves paraules en una segona llengua s'aconseguia quan es produïen gestos rítmics, és a dir, quan es combinava la prominència prosòdica i la gestual. La condició menys efectiva era la que contenia informació gestual però sense prominència prosòdica.

El segon estudi, publicat en el Journal of Experimental Child Psychology, liderat per Pilar Prieto i en col·laboració amb els estudiants predoctorals Judith-Llanes Coromina, Ingrid Vilà-Giménez, Olga Kushch i l'investigador de la UAB Joan Borràs-Comes ha avaluat l'efecte de la prominència gestual en el record de paraules i en la comprensió d'informació per part dels nens.

Per a aquest estudi, van dissenyar dos experiments per investigar. D'una banda, si els gestos rítmics combinats amb informació prosòdica ajudaven els nens a recordar paraules i la informació relacionada amb aquestes paraules en un discurs dirigit a nens, i, d'altra banda, si la presència de gestos ajudava els nens a comprendre millor un discurs narratiu.

En el primer experiment van participar 51 nens de quatre anys que es van exposar a tres relats curts presentats en tres possibles condicions: amb prominència tant en el discurs com en el gest, amb prominència només en el discurs i amb absència de discurs prominent.

Els resultats van mostrar que els nens recordaven més paraules quan s'exposaven a la prominència tant en el discurs com en el gest, i que tenien més probabilitats de recordar la informació relacionada amb aquestes paraules quan estaven associades a gestos rítmics.

En el segon experiment hi van participar 55 nens de cinc i sis anys, que van ser exposats a sis narracions, d'una banda amb prominència prosòdica sense gestos rítmics, i per un altre amb prominència prosòdica però amb gestos rítmics. Els resultats obtinguts a través d'una tasca de comprensió van demostrar que els nens entenien millor les històries explicades amb gestos rítmics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook