La població turística i marinera de Lloret de Mar efectuarà el seu Aplec de la Sardana els pròxims dissabte dia 5 i diumenge dia 6, arribant al 51è.
La població lloretenca té molta estima per la sardana i la conrea tot l'any, especialment a l'estiu, car cada dissabte a la nit hi ha una ballada de sardanes i, en el decurs de l'any, tot sovint hi ha audicions, moltes celebrades a les diverses ermites de la vila.
L'Aplec d'enguany començarà dissabte amb un concert al Teatre amb la cobla La Principal de Llobregat, en el qual seran interpretades sardanes d'autors gironins.
A la mitja part s'efectuarà un homenatge al compositor Marcel Sabaté, que dirigirà el Concert. Marcel, nat a Tortellà el 1970, en una família de músics, rep el llegat d'un avi, un pare i un oncle que foren destacats instrumentistes de cobla. Ell cursà estudis de música, de piano i de flabiol, i aviat demostrà, amb aquest instrument, unes possibilitats que el definien com un excel·lent executant. Als 14 anys formava a la fila de davant de La Principal d'Olot, i als 16 ingressà a la Ciutat de Girona, essent-ne director.
A més de dirigir algunes altres formacions, s'ha dedicat a la pedagogia a l'Escola de Música d'Olot, al Conservatori de Girona i a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).
Ha realitzat nombroses orquestracions per a cobla, cambra i orquestra simfònica.
Ha enregistrat més de 50 CDs tant de solista com de director i ha actuat en llocs tan prestigiosos com el Palau de la Generalitat, el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, l'Auditori de Barcelona, l'Auditori de Girona, el Festival de Peralada i el Festival de la Porta Ferrada, entre d'altres.
El 2011 la Federació Sardanista de Catalunya li atorgà la Medalla al Mèrit Musical.
Com a compositor de cobla, ha escrit diverses sardanes i obres per a cobla.
L'any 2011 creà una orquestra simfònica de la qual ell n'és el director titular, denominada GIOrquestra, amb la qual desenvolupen concerts d'una gran envergadura.
El diumenge, les audicions seran en els paratges de Santa Cristina, amb les cobles Ciutat de Girona, La Flama de Farners i La Principal del Llobregat, en sessions de matí i tarda.
A més de les sardanes, hi ha un dinar de germanor, l'actuació a la tarda per als menuts del Grup Xerinola, visites a l'ermita de Santa Cristina, exhibició de puntaires de Lloret, concurs de colles improvisades i la sardana incògnita. També serà interpretada la sardana de Jaume Cristau Atzavares i gavines, recentment escrita.
Memorial Teresa Rebull
La 3a convocatòria del Premi Teresa Rebull ha guardonat el projecte Les cançons seran sempre nostres del tenora Magí Canyelles i el cantant, compositor i guitarrista Arnau Tordera. La proposta es presentarà a la Fira Mediterrània de Manresa i presentarà la música i les cançons tradicionals des d'un vessant modern.
El projecte es basa en el llibre del doctor en Musicologia Jaume Ayats Explica'm una cançó - 20 cançons tradicionals catalanes, publicat el 2009 per Rafael Dalmau Editor. A partir d'aquest recull, en què hi ha cançons molt populars com La filadora o Rossinyol que vas a França, elaboraran composicions amb diversos recursos. Entre ells, s'hi preveu la introducció de recursos electrònics a la tenora. De fet, segons Canyelles, «la tenora tindrà un paper molt important perquè vull normalitzar-la i introduir-la arreu sense límits i trencar els prejudicis que tenen músics i públic».
Canyelles indica que ja tenen el repertori i la formació instrumental, de manera que ara només es qüestió de desenvolupar el projecte. De moment, però, reconeix que guanyar aquest premi és una gran oportunitat a nivell mediàtic i, sobretot, que «és molt important que hi hagi ajudes d'aquest tipus per a la creació».
El Premi Teresa Rebull té una dotació de 5.000 euros per a la producció del projecte i ofereix una estada de creació a l'Espai Marfà - Ajuntament de Girona i la Fundació Privada Casa de la Música del Gironès. També implica estrenar l'obra a la Fira Mediterrània. Enguany la cita serà el dijous 4 d'octubre.
L'objectiu del Premi és «donar suport a projectes musicals que trobin en els elements de la cultura popular i tradicional el seu eix creatiu, col·laborant en el finançament del procés de producció: arranjaments, direcció, escenografia, assaig i implantació en escenari, etc.». Per això cal crear un espectacle musical, amb diàleg o sense, o amb d'altres disciplines artístiques, si es desitja, que es pugui representar en directe.
També participaran en el projecte Les cançons seran sempre nostres com a violí i acordió diatònic; Arnau Burdó com a veu, teclats, electrònica i membre del grup Obeses; i Maribel Rivero com a veu i contrabaix. Antoni Font en serà el director escènic, escenògraf i il·luminador.
Magí Canyelles és tenora a la cobla Sabadell i va obtenir el Grau Professional de tenora amb Premi d'Honor l'any 2012. També s'ha format en gralla i saxòfon modern amb diversos professors. Per aquestes raons combina com a intèrpret els diversos instruments que toca en formacions d'estils tan variats com el gènere ska o rocksteady, així com l'animació infantil o la banda de carrer.
Arnau Tordera és el líder del conegut grup català Obeses, que va tenir una entrada musical molt forta entre el jovent català. En aquest sentit, cal apuntar que la composició La Ben Plantada del seu 2n disc, Zel, publicat al 2013, es definia com a «sardanarock» i la tenora que hi sona és, en efecte, la de Magí Canyelles.
La 1a edició del Premi Teresa Rebull la va guanyar el projecte Càntut, de Carles Belda i Carles Sanjosé. L'any passat, va premiar la cantant mallorquina Maika Makovski.
La sardana, candidatura a la unesco
La Confederació Sardanista de Catalunya ha iniciat el camí per tal que la Sardana sigui inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. La Llista s'emmarca en la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI), signada per la majoria d'estats.
En el cas que aconseguim la inscripció, La Sardana serà un dels fets culturals que contribuirà a mostrar el Patrimoni Cultural Immaterial.
L'experiència ens diu que les mostres culturals que han entrat a la llista de la Unesco han vist augmentar clarament la seva difusió i popularitat i els ha permès agafar noves forces per seguir endavant.
La Unesco demana principalment uns requisits, i la sardana no ha de tenir cap problema per complir-los tots, però cal que siguem perseverants en el seu compliment.
El temps per aconseguir-ho és llarg i el suport de tothom és imprescindible. La contribució del sardanisme serà fonamental per seguir fins al final i arribar a l'èxit que ja es va construint amb treball i il·lusió.
La Federació Sardanista de Catalunya demana a totes les entitats que facin extensiva aquesta campanya a tots els socis i simpatitzants en els butlletins i activitats. I que aquesta implicació sigui també econòmica. Per això es proposa que en els actes es puguin recollir donatius.
