L'alegria de l'amor- exhortació del papa Francesc sobre l'amor conjugal - no crec que es vengui prou bé. És una llàstima. Tothom busca informació a internet per qualsevol motiu, per simple curiositat, però sovint, costa de llegir un llibret de set euros que parla de la vida de tanta gent casada, de tants projectes de futur, de multitud de dificultats per enfocar, de tantes hores de pau i de joia, amb un amor que balla com la flama dels troncs que va i ve a la llar de la vida. És difícil trobar idees referides a l'amor conjugal amb la plenitud que es mereix.

El mateix Dret romà s'ocupa més de qui mana a casa -les dones no tenen patria potestas- que no pas de l'antropologia conjugal. Només conec la Bíblia, que, des de les seves primeres pàgines, dona peu per a considerar el fet matrimonial amb el natural entusiasme i amb el més profund realisme. I és que la Bíblia explica el fonaments reals de la «joia de l'amor» i es refereix, també, al misteri i al drama del pecat d'origen, anunciant, al mateix temps, «la tendresa de l'amor».

Simultàniament, el papa Francesc ens dona una lliçó de realisme: «La realitat amarga de pecat envaeix també l'amor conjugal. És la presència del dolor, del mal, de la violència que trenquen la vida de família i la seva íntima comunió de vida i amor... Amb el pecat, la relació d'amor i de puresa entre l'home i la dona es transforma en un domini: Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar».

La història de les borrasques familiars i de les ruptures i la sang vessada d'una relació embogida no s'arreglen, principalment, amb normes de Dret penal. En la visió sobrenatural de l'amor, en la referència en el seu origen diví de l'home i la dona fets a imatge i semblança de Déu, rau l'enfocament dels problemes que afecten l'amor. Aquí es troben les petites i heroiques decisions del cor que solden un amor més humil i més profund.

La paciència, l'actitud de servei, la guarició de l'enveja, l'amabilitat, el despreniment, el perdó, la confiança, la caritat... més eficaç que una polsera prohibint acostar-se a l'esposa a menys de cinc-cents metres.