En el nostre temps es constata un interès creixent per l'espiritualitat. Però si preguntéssim a persones que hi poden estar interessades què entenen per espiritualitat, les respostes serien molt diverses.

En un ambient cristià direm que és la vida en l'Esperit, que accentua la relació amb Déu i el seguiment de Jesucrist en l'Església.

En altres tradicions religioses es poden oferir altres respostes segons els seus relats fonamentals, o la resposta pot ser que no en tenen necessitat.

En ambients laics i distants del fet religiós poden respondre'ns que es tracta d'una recerca interior, de sentit, de benestar, de serenor, de pau...

El cristianisme i les tradicions religioses en general han estat durant segles generadores d'espiritualitat, però potser sense esmentar aquesta expressió, ja que se solia parlar de pietat, de devoció, de religiositat...

Des de finals del segle XX, diferents moviments i corrents de pensament han contribuït al creixent interès per l'espiritualitat, fins i tot al marge de qualsevol religió. Les crisis socials i personals, la globalització, el racionalisme o supremacia de la raó, el materialisme, la revolució tecnològica, l'acostament a la cultura oriental i la no adhesió a cap religió són algunes de les causes de l'interès per la recerca d'una espiritualitat.

Els estudis sobre les persones i les religions en els darrers anys també han contribuït a la difusió de nous significats de l'espiritualitat: la recerca d'una religiositat alternativa a les grans religions, l'apropiació personal i la privatització de la religió sense relació amb la seva dimensió més institucional, pública i cultural, el desig de trobar sentit a la pròpia vida... Avui podem trobar referències a l'espiritualitat en revistes del cor, en uns concerts de rock i de músiques alternatives, en els programes de formació de líders i directius, en l'art, en el treball, en el turisme, en l'afecció per la natura, en alguns esports, en iniciatives d'autoestima...

De fet, ens trobem amb moltes propostes que van des de tècniques que d'alguna manera ja esdevenen una espiritualitat en si mateixes -el ioga, el mindfulness, certes pràctiques de meditació, d'autoconeixement [...] (extret del Full Parroquial).