La corba d'edat, al nostre país, no diu: vells i criatures. Més aviat diu: Vells i prou. El Diari de Girona de dimarts passat, 22 de maig de 2018, porta la següent notícia, en primera plana: «Dinou municipis gironins es queden sense nounats». En canvi, afegeix que «la població major de 100 anys creix un 52 % en les últimes dues dècades». Al mateix temps, estem molt informats sobre la Revolució de maig de 1968, a París, amb interpretacions diferents.
Han aparegut molts estudis seriosos i profunds, perquè el que apareix clar, darrere les llambordes i els eslògans dels carrers, és que la Revolució de maig fou un volcà d'idees, amb pretensió de configurar un món nou, que té un afany de totalitat, que ho replanteja tot i que pretén solucionar la visió ideal revolucionària amb un aixafament radical de tot el que precedeix. Un coneixedor molt profund de «Les claus filosòfiques de la revolta postmoderna» és el professor de Filosofia Josemaría Carabante, en el seu petit i dens llibre Mayo del 68.
No tinc prou línies per presentar una visió global del fenomen revolucionari. Només comento el pensament de Marcuse perquè fou un llibre molt llegit a les universitats del nostre país, en aquella fi dels anys seixanta. Marcuse i Freud aportaren les idees d'una revolució que formava part de la Revolució total. Per a Marcuse, de formació marxista, un element fonamental de la revolució és l'alliberament total de l'instint sexual. La revolució sexual que proposa Marcuse comporta explícitament la destrucció de l'amor. Ell considera l'amor com un instrument polític de dominació. «El panxesualisme és el que pot aconseguir l'extirpació de totes les institucions burgeses i la naturalesa opressiva de la raó moderna». Alliberar la sexualitat del domini de la raó. Tal com sona. Tot aquest pensament que considera la sexualitat només com una força biològica deshumanitza les relacions personals. Si es ven bé aquesta idea, si es difon com a normalitat de la dignitat humana, si es confon i es legitima que l'espontaneïtat sexual és el que es porta, és la moda, és la llibertat, és la vida, no cal sorprendre's que, al cap d'uns anys, la font de la vida s'estronqui i que perdi tots els seus perfils més humans. Vells i criatures? No ho sembla.
