Segons ens informa l'Agrupació Sardanista de Calella, l'origen de l'Aplec remunta a l'any 1926 i va néixer amb la voluntat de commemorar el segon aniversari de la fundació de la Joventut Sardanística de Calella (antecessora de l'Agrupació Sardanista de Calella), en una sortida dominical a la font de Sant Jaume, al terme veí de Pineda de Mar. Així es va acordar en la reunió de junta del 31 de gener de 1926 i, al mes de maig, es recaptava una quota extraordinària per afrontar la despesa que suposaria fer venir les cobles Barcelona i La Principal de la Bisbal, les dues millors del moment. Davant l'èxit assolit, es va repetir cada any i se l'anomenà l'Aplec Llevantí de la Sardana.
A partir del 1929 se'l traslladà al parc Dalmau de Calella, que acabava d'esdevenir de propietat municipal, i es fixà una data definitiva: el primer diumenge de juny. D'aleshores ençà, s'ha celebrat cada any, llevat de dos anys de la guerra. Es poden apreciar quatre etapes ben diferenciades: la primera, des dels inicis fins a la Guerra Civil espanyola, amb la Joventut Sardanística; la segona, després de la Guerra Civil fins al 1972, a càrrec d'Educación y Descanso; la tercera, del 1973 al 1976, etapa de transició, a càrrec del Patronat Municipal de Turisme; i la quarta, des del 1977 fins a l'actualitat, a càrrec de l'Agrupació Sardanista.
Per a l'Aplec d'enguany, es comença el dissabte a la tarda, a les 7, amb un concert al passeig Puigvert per la cobla Jovenívola de Sabadell i, a les 22.00 h, una doble audició de sardanes amb les cobles Jovenívola de Sabadell i Marinada. Aquí s'estrenarà la sardana de Marc Timon Poemes i promeses.
El diumenge, dia 3, L'Aplec, al parc Dalmau, en sessions de matí i tarda i les cobles: Marinada, Montgrins, Jovenívola de Sabadell i La Principal de la Bisbal.
Destaquem, al matí un concurs de colles improvisades i a la tarda l'estrena de dues sardanes: 40 Anys a Calella, de Jona Làzaro, i Artífexs i impulsadors, de Ferran Carballido. Les sardanes seran de 7 tirades.
Junt a la butlleta d'entrada hi ha una part per poder votar la sardana que més agradi. Al final se sortejaran dues estades de pensió completa per a 2 persones en una hotel de Calella per a l'any següent.
Aplec de l'Escala
Tenim, aquest cap de setmana, l'Aplec de l'Escala, que ja comença el dissabte dia 2 amb diferents actes relacionats amb la sardana i, el diumenge, l'Aplec a la plaça de Catalunya amb les cobles Ciutat de Girona, La Principal de l'Escala i Rossinyolets, en sessions de matí i tarda.
En el decurs del dia hi ha tres sardanes recuperades i l'estrena de sis més: La Bernadeta. L'any 1916, l'escriptor Josep M. Folch i Torres (1880-1950) escrivia la sarsueleta infantil Muset i Bernadeta. Aquell mateix any, el Xaxu escrivia aquesta «sardana llarga» i el 1918 aplicà música a l'obra teatral, essent estrenada per l'antiga Principal de l'Escala.
Dels 40 als 50. Felicitats! L'amic músic i compositor Jaume Riu i Ratera, fill de Sallent (Bages), ens ofereix la primera de les estrenes de l'Aplec. La dedicatòria de la coberta, molt lligada al títol, diu: «sardana dedicada als bons amics de l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu amb motiu del 40è aniversari de l'adopció del nom.
L'Escala, Empori de les Arts. El segon títol d'estrena és del veterà músic figuerenc Jaume Cristau i Brunet. Després de la seva estrena de l'any passat, trobà la inspiració per a relacionar Empúries i la intensa vida cultural i musical de la vila de l'Escala.
Palau, el nostre poble. Ja és habitual que l'amic Francesc Picart i Oliveras estreni a l'Escala. La tercera de l'Aplec, i tercera de la seva obra, enguany té una sentida dedicatòria, amarada de records i nostàlgia de l'antic poble i actual barri gironí de Palau-sacosta,
La Font de la canya. Creiem que fa referència a una font del nucli d'Agullana. Atès que és propera a La nena del Canigó (títol del mateix Josep Vicens documentat l'octubre de 1916) i per altres indicis històrics, cronològicament aquesta sardana, la segona recuperada del Xaxu, se situaria entre 1917 i 1918.
Cants amarats d'esperança. Una nova sardana d'estrena del compositor local Joaquim Hostench i Duñabeitia, en Quimet. A més de posar-hi lletra, tal com indica a l'interior de la coberta «amb tot afecte i admiració dedico aquesta sardana a la parella M. Josep Lafite i Enric Lahoz. Que la gaudiu molts d'anys!».
L'Escala, l'Aplec més salat! Una promesa que, gustosament, el bon amic gironí Josep Antoni López i Álvarez va adquirir l'any passat.
Mar de l'Escala. El sisè i darrer títol d'estrena és gràcies al músic i professor de música torroellenc Marc Margall i Casademont. Un enamorat de la mar i la vila de l'Escala
L'aplec d'estiu. De la darrera sardana recuperada del Xaxu, tot i que no es coneix la data d'estrena exacta, gràcies a les hemeroteques sabem que va ser tocada per la cobla Nova Ripollesa a la plaça de la Llibertat, de Ripoll, el matí de la Diada de St. Josep (19 de març) de 1929.
Cobla Ciutat de Girona
Una vegada més la Cobla Ciutat de Girona ens ofereix un enregistrament de referència. Un CD que recull algunes de les primeres sardanes escrites per un dels grans de la composició per a cobla: Ricard Viladesau, un músic complet, instrumentista emblemàtic i excel-lent creador.
No sempre les primeres obres són les més representatives ni les finalment més cobejades d'un compositor. Però en el cas de Viladesau, com passa amb tantes coses de la seva brillant trajectòria, la regla no s'acompleix, ja que entre aquestes 13 petites joies triades per aquest CD hi trobem títols tan populars com Hermínia o Lali (que va dedicar a la neta de Just Marlés, un capità de vaixell que vivia a Lloret), ambdues de l'any 1948. I d'altres títols igualment pensats per a la plaça i escrites quan ja militava a les files de La Principal de la Bisbal, com Aquell temps (1950) o dues del 1951: Idíl·lica i Calongina, dedicada a la seva vila nadiua.
També hi ha sardanes de lluïment per al tenora solista de la Ciutat de Girona, en Josep Coll i Ferrando. La primera obligada de tenora que va escriure, A en Josep Coll, dedicada a Josep Coll i Ligora. La coincidència en el nom obliga, i mai millor dit. Però també sentirem un tenora solista espectacular, melòdic i expressiu a Perdó (1947). I encara es repartirà la feina de solista amb la resta dels companys de la canya en una obligada de tenores i tibles escrita l'any 1951 i que porta per títol Entremaliada, entre altres.
Disc de Josep
Antoni López
Recentment s'ha presentat un nou disc. Es tracta de Ressons de records, 2, temàtic de sardanes del compositor Josep Antoni López. La part musical correspon a la cobla Ciutat de Girona, sota la direcció de Jesús Ventura.
L'enregistrament recull fins a 16 sardanes compostes entre el 2013 i el 2017. Són obres dedicades a entitats i persones, però també a Girona. Així, algunes de les obres són Girona ens emociona, Als amics de Calella, Girona 60è Aplec, Les galetes de can Trias, Sentiments escalencs o Sardanes al Passeig Ragull.
El disc es pot comprar per 10 ? a través del seu compositor. S'hi pot contactar de 18:00 a 20:00 h al 658 856 469. També es pot comprar via la cobla Ciutat de Girona o les entitats implicades. Se n'ha fet 700 còpies i té el suport de l'Ajuntament de Girona, la Confederació Sardanista de Catalunya, els Amics de la Sardana Terranostra i l'estudi de gravació 44.1.
