L'investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Dario Zappalà ha descobert un nou patró del canvi climàtic en trobar grans anomalies en les oscil·lacions de les temperatures prop del Pol Nord, on l'amplitud tèrmica ha caigut un 50% des del 1979, i a l'Amazònia, on ha augmentat un 50% en una dècada. En la seva investigació, que publica la revista científica Earth System Dynamics, Zappalà ha quantificat i caracteritzat aquests canvis, i ha trobat un patró utilitzant una metodologia poc comú a l'estudi del canvi climàtic, que aplica a les oscil·lacions i els canvis d'amplitud i freqüència de les temperatures.

Segons ha explicat Zappalà, «el clima del planeta és un sistema complex, on interactuen molts elements entre ells mateixos. Per entendre el seu funcionament i com o per què es produeixen els canvis, no és suficient estudiar de manera aïllada els elements que l'integren». Seguint aquesta premissa, Dario Zappalà, científic del grup d'investigació de Dinàmica i Òptica no Lineal i Làsers de la UPC, ha descobert aquest nou patró de canvi que confirma, més enllà de l'increment de temperatura ja conegut, grans canvis en determinades regions que podrien afectar de manera important i en un període curt de temps l'equilibri climàtic del planeta.

Zappalà ha usat una metodologia inusual a l'estudi de les temperatures, que es basa en l'anàlisi dels resultats després d'aplicar «la transformada de Hilbert», una equació que també s'ha utilitzat, per exemple, per detectar terratrèmols o per estudiar el comportament de senyals elèctrics i biomèdics. «El nostre treball proporciona una eina més per caracteritzar el canvi climàtic, és a dir, una altra perspectiva des de la qual analitzar-lo. Com més perspectives diferents tinguem, millor podrem entendre què està passant i, per tant, millor podrem actuar», ha argumentat.

Freqüència i amplitud

L'investigador de la UPC ha analitzat la freqüència i l'amplitud de les oscil·lacions de temperatura i ha trobat grans canvis al nord de Finlàndia i a l'Amazònia. Les dades amb les quals ha treballat han estat extretes de les que generen els satèl·lits des del 1979, any en què es van començar a obtenir.

Segons el patró descobert per Zappalà, des del 1979, a l'àrea pròxima al Pol Nord (al nord de Finlàndia) l'amplitud de l'oscil·lació de temperatura ha disminuït al voltant d'un 50% i els pics de temperatura molt baixa s'han reduït molt significativament durant els últims 10 anys a causa de la foneria dels gels polars.

Pel que fa a la zona de l'Amazònia, Zappalà ha comprovat que l'amplitud de l'oscil·lació de temperatura ha augmentat un 50% a causa de la disminució dràstica de pluges en aquesta àrea estratègica per al sistema climàtic de la terra. En aquesta zona, segons Zappalà, la diferència de temperatura entre l'estació seca i la plujosa ha augmentat, amb pics de molt alta temperatura en els últims 10 anys.

A més, l'investigador també ha descobert patrons de canvi estudiant les fluctuacions ràpides de temperatura. L'àrea on es produeixen es troba als tròpics i es denomina «zona de convergència intertropical».

La feina de Dario Zappalà confirma que aquesta zona de convecció s'està desplaçant cap al nord, fet que suposa un canvi important de la dinàmica de temperatura des del 1979 fins ara. Segons l'investigador, «el nostre treball és una prova concloent que evidencia un canvi climàtic de proporcions importants. Hem demostrat amb proves de significació estadística que els canvis són reals i sistèmics, i no són fruit de l'atzar».