13 de juny de 2018
13.06.2018

La ciència permet reconstruir les rutes de l'Imperi Romà

Els historiadors han aconseguit constatar els fluxos del comerç internacional entre províncies

13.06.2018 | 10:35

L'ajuda de matemàtics, informàtics i físics ha permès als historiadors reconstruir per primera vegada les rutes comercials de l'antic Imperi Romà, una investigació que ha encapçalat la Universitat de Barcelona. La investigació s'ha dut a terme en el marc del projecte europeu que lidera el catedràtic de la UB José Remesal i que ha permès constatar que el comerç a escala continental, entre les diferents províncies romanes, tenia «fluxos importants» i que «l'Atlàntic era la ruta principal per transportar oli, les conserves de peix i el vi produïts a la península Ibèrica (províncies Bètica i Tarraconense)» fins al nord d'Europa.

Aquesta proposta de Remesal, publicada per Journal of Archaeological Science, es contraposa a les teories que fins ara prioritzaven la importància de la vall del Roine com a via comercial. Remesal va explicar ahir en una presentació que «el viatge pel Roine tardava uns 200 dies a arribar a Germania, mentre que la via atlàntica des de la Bètica fins a la desembocadura del Rin tardava uns 22 dies, i després es tardaven altres 22 dies en transport fluvial fins a Magúncia».

Segons l'arqueòleg, «la via marítima fins a la boca del Rin permetia més viatges en ser més ràpida que la del Roine, que necessitava d'un canvi constant de vaixells, més petits en arribar al Mosel·la i que necessitava a més d'un tram de transport terrestre».

A aquesta conclusió s'ha arribat després d'analitzar els segells de les àmfores: «hi ha similituds en les marques entre les províncies de la vall del Rin (Robusta, Germania Superior i Germania Inferior) amb les zones de Britania i Bèlgica, i en canvi no existeix aquesta similitud amb les províncies de la Gàl·lia».

El transport atlàntic, precisa el mateix Remesal, tindria lloc entre abril i principis de novembre quan es produïen les condicions climatològiques de «mare apertum», ajudat des de terra per un sistema de fars com el de La Corunya, que «no era un far per als pescadors de la zona» i que conclouria a la ínsula dels Batavos en la qual «se sap que hi havia un moll i un canal, hi havia soldats romans i també comerciants, i que avui està sota terra en algun lloc d'Holanda».

Per portar a terme la investigació s'ha utilitzat la base de dades del Centre per a l'Estudi de la Interdependència Provincial en l'Antiguitat Clàssica (CEIPAC) de la UB, que reuneix 43.000 registres arqueològics de restes d'àmfores de tot Europa, la majoria d'oli d'Hispània, però també sobre vi de la Laietana, producció d'oli de la zona de Brindisi, i de vi de la Gàl·lia. Aquests recipients es poden considerar «el millor indicador per estudiar el comerç d'aliments a l'antiga Roma, ja que estaven presents en tot l'imperi i portaven gravats uns segells amb informació precisa sobre el lloc de procedència, el pes i els fabricants».

La investigació ara publicada analitza aquesta immensa base de dades d'epigrafia anfòrica amb mètodes propis de la física i la informàtica per contrastar les diferents teories sobre el comerç en l'antiguitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema