El robatori de La Gioconda a principis del segle XX és el punt de partida de l'exposició que el CaixaForum Barcelona va inaugurar ahir dimarts. La mostra és la tercera i última del cicle «Comisart» amb el qual l'entitat dona veu a comissaris emergents. En aquesta ocasió, Alexandra Laudo s'ha fixat en l'allau de visitants que van acudir al museu de París per observar el buit que havia deixat el quadre de Leonardo da Vinci per plantejar una selecció d'obres que especulen amb el valor de l'absència, de la foscor i de l'ocultació i de la mirada dels espectadors que observen «una imatge que no hi és», va explicar Laudo.

Joan Brossa, Hiroshi Sugimoto, Christo o Perejaume són alguns dels artistes que Laudo ha rescatat de les col·leccions del Macba i de la Fundació La Caixa per qüestionar el paper de la imatge en l'obra artística, en un temps «d'omnipresència de les imatges». «Les imatges circulen a una velocitat tan ràpida i les consumim i ens veiem exposats a elles amb tanta intensitat, que em pregunto fins a quin punt som capaços de mirar-les bé», es va interrogar Laudo.

L'exposició s'inicia amb una fotografia d'un grup de visitants del Louvre que contempla l'espai buit que La Gioconda ha deixat i acaba amb una fotografia de Martin Parr d'una munió de visitants a les sales del Louvre que, l'any 2012, fan fotos del quadre amb els telèfons mòbils, mentre l'obra roman al fons, desenfocada.

A partir d'aquest fil, la mostra examina les relacions entre la realitat i la representació. Destaca l'apartat dedicat als projectors i instruments precinematogràfics, l'àmbit reservat a la mirada i els ulls, amb la instal·lació que recrea el funcionament de la visió en forma de cambra fosca de Joao Maria Gusmao i Pedro Paiva.

A més, també hi ha lloc per a un seguit de propostes on són els mateixos artistes els que es plantegen com treballar amb la imatge amb una contemporaneïtat molt saturada. «Els comissaris treballem i creem significat a partir de la imatge, com treballem amb un marc on la imatge ha perdut els significats que tenia», va dir la comissària de l'exposició.

Així, a Una certa foscor una fotografia d'Hiroshi Sugimoto, on es veu una pantalla de cinema totalment blanca «no perquè no hi hagi imatge sinó perquè amb una exposició molt llarga de la càmera ha captat l'essència lumínica de totes les imatges projectades en una pel·lícula» o un díptic de fotografies d'Àngels Ribé, Invisible Geometry, on l'artista dirigeix la mirada de direcció contrària en dues imatges quasi idèntiques, que suggereixen «un moviment que no veiem però que s'insinua amb el gest ocular».

«Comissariar una exposició a partir d'obres de les col·leccions de la Fundació La Caixa i del Macba és un somni per a un comissari. Com que partia de la intenció de reflexionar sobre obres fosques, m'he resistit a aquelles obres més seductores i enlluernadores i he anat a buscar un conjunt d'obres que no havien tingut molta visibilitat», va explicar Laudo.

Algunes de les peces ignorades que ara formen part de l'exposició són Ventana II de José Maldonado, una obra pictòrica amb un marc que simula una finestra i amb un fons negre, o Gold Alice I de Tim Robins, que presenta una superfície coberta gairebé totalment amb fulles daurades, tret d'un estret marge al voltant de la tela que permet descobrir-ne la capa inferior, recoberta per pàgines del llibre Alícia al país de les meravelles.