La Sala Primera del Tribunal Constitucional (TC) s'ha pronunciat per primera vegada sobre l'anomenat «dret a l'oblit» i ha estimat el recurs d'empara interposat per dos ciutadans jutjats en els anys 80 per tràfic de drogues que consideren vulnerats els seus drets a l'honor , a la intimitat ia la protecció de dades per l'ús de les tecnologies d'Internet, en aparèixer els seus noms i cognoms en els cercadors de l'hemeroteca d'un diari en la seva versió digital.
La sentència argumenta que «la prohibició d'indexar les dades personals, en concret els noms i els cognoms de les persones recurrents, per al seu ús pel motor de cerca intern del diari El País ha ser limitada, idònia, necessària i proporcionada a la fi d'evitar una difusió de la notícia lesiva dels drets invocats».
El Tribunal estima el recurs d'empara interposat contra la sentència dictada pel Tribunal Suprem, de 15 d'octubre de 2015, que va reconèixer el dret a l'oblit digital de persones processades per implicació en un cas de tràfic i consum de drogues.
La Sala Civil va rebutjar la procedència d'eliminar els noms i cognoms de la informació recollida en l'hemeroteca o que les dades personals contingudes en la informació no puguin ser indexats pel motor de cerca intern de l'hemeroteca, ja que va considerar que aquestes mesures suposaven una restricció excessiva de la llibertat d'informació vinculada a l'existència de les hemeroteques digitals.
L'objecte del recurs es contreu, segons la sentència d'empara, a l'anàlisi del contrast entre els preceptes constitucionals que regula l'article 18.4 de la Constitució, en relació amb la garantia del dret a l'honor, ia la intimitat de les persones (article 18.1 de la Carta Magna).
El dret a la informació
El TC assenyala que és cert que «la llibertat d'informació constitueix no només un dret fonamental de cada persona sinó també una garantia de la formació i existència d'una opinió pública lliure i plural, capaç d'adoptar decisions polítiques mitjançant el exercici dels drets de participació», però aquest dret no és absolut, sinó que ha de ser modulat per dos elements. Un d'aquests elements de modulació del dret és el pas del temps a l'hora de calibrar l'impacte de la difusió d'una notícia sobre el dret a la intimitat del titular d'aquest dret, i dos, la importància de la digitalització dels documents informatius , per facilitar l'accés a la informació de tots els usuaris d'Internet.
La sentència explica que en aquests casos «podria posar-se en dubte la prevalença del dret a la informació sobre el dret a la intimitat d'una persona que, passat un lapse de temps, opta per sol·licitar que aquestes dades i informació, que van poder tenir rellevància pública al seu dia, siguin oblidats».
