Aquest diumenge tindrà lloc la Jornada de responsabilitat en el trànsit, que requereix alguna reflexió.
Cal recordar que, en el nostre Bisbat de Girona, la Delegació de Pastoral del Trànsit fa un gran treball durant tot l'any per educar en la responsabilitat que tots hi tenim. El treball que es demana a les escoles, l'organització dels cursos de seguretat vial, les trobades amb els familiars de les víctimes d'accident, la planificació de les jornades per a les víctimes i aquesta jornada de responsabilitat en són una mostra.
Quines són les finalitats d'aquesta jornada?
-Afirmar que el nostre Déu és un Déu de vida i que no estima la mort. Quan es produeix un accident m'he trobat, a vegades, que se n'atribueix «la culpa» a Déu: per què Déu ho permet? Precisament la seva oferta de salvació és la de vida per sempre i en plenitud. No vol l'accident, no vol la mort... És el Déu de la vida, i precisament a causa de la nostra fragilitat ens fa estimar la vida, i quan la mort és irreversible ens promet la vida eterna.
-Ajudar-nos a escoltar aquella pregunta de Déu: «Què n'has fet, del teu germà?» És a dir, què n'estàs fent, del teu germà que condueix, que trobes per la carretera o que camina pel carrer?
-Ens urgeix demanar a Déu el do de la prudència per no posar en perill la pròpia vida i la vida d'altres. Tanmateix, també és important el do de l'obediència a unes lleis, a unes normes, per assegurar la seguretat en la circulació, i l'abstinència del consum de productes que afebleixen les capacitats de reacció.
-Redescobrir que el manament de l'amor als altres s'ha de tenir present sempre, també quan conduïm un vehicle, sigui el que sigui, o quan anem pel carrer. No puc pensar només en el meu «jo». Cal pensar en els altres. Cal descobrir què significa «estimar» quan circulem amb vehicle o sense.
-No oblidem que estimar, aplicat a la nostra conducta en el trànsit, exigeix sobretot respecte a les persones i al seu dret a la vida, evitar les competicions de tot tipus i, també, perdonar quan algú no actua correctament, i superar el desig de respondre-hi de la mateixa manera [...] (extret del Full Parroquial).
