05 de juliol de 2018
05.07.2018

Troben vestigis de caçadors paleolítics a Montserrat

Els arqueòlegs de la UB han identificat a les coves de la muntanya eines de sílex i restes de fauna consumida fa entre 12.000 i 15.000 anys

05.07.2018 | 01:00

Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) han trobat eines fabricades amb sílex i restes de fauna consumida per humans fa entre 12.000 i 15.000 anys, els primers vestigis que caçadors del paleolític superior van habitar les coves de Montserrat (Bages). Investigadors del Seminari d'Estudis i Investigacions Prehistòriques (SERP) de la UB van dur a terme durant el passat juny excavacions arqueològiques a les famoses coves prehistòriques de Montserrat, que no eren objecte d'una intervenció científica des que van ser estudiades per primera vegada fa gairebé un segle, en una expedició de l'Institut d'Estudis Catalans el 1922.

Les excavacions les han dirigit els professors de la UB Josep M. Fullola, Xavier Oms i Juan Ignacio Morales, i l'investigador adscrit al grup Artur Cebrià. Les excavacions s'han fet a la Cova Gran i a la Cova Freda de Collbató (Baix Llobregat), jaciments en què es va definir per primera vegada l'estil de decoració ceràmic anomenat montserratí.

L'excavació a la Cova Freda ha permès documentar que va ser utilitzada com a cova corral per part dels primers pagesos, que van estabular allà els seus primers ramats d'ovelles i cabres. A la Cova Gran també han trobat restes d'ocupacions neolítiques (fa entre 7.500 i 7.000 anys), i han recuperat fragments de la famosa ceràmica montserratina.

L'estil de Montserrat, conegut a partir dels anys cinquanta com a ceràmica cardial, caracteritza les produccions ceràmiques dels primers pagesos que es van expandir pel Mediterrani des del Pròxim Orient. Segons ha informat la UB, una de les novetats principals ha estat la constatació que a la Cova Gran també van habitar grups de caçadors recol·lectors del paleolític superior final, un fet del qual fins ara no es tenia constància.

Les principals troballes d'aquesta època, de fa entre 12.000 i 15.000 anys, han estat eines de sílex i restes de fauna consumida pels grups humans, com cérvols i conills. Els arqueòlegs han augurat que és probable que a mesura que avancin les excavacions puguin documentar nivells amb ocupacions humanes encara més antigues.

Malgrat que han precisat que els resultats de la campanya de la UB encara són bastant preliminars, han constatat «el gran potencial que ofereixen les dues coves» i, per tant, les possibilitats que ofereixen per desenvolupar una investigació continuada sobre el poblament prehistòric de les muntanyes de Montserrat. El SERP vol treballar en aquesta línia els anys vinents.

Els resultats obtinguts als dos jaciments, a més d'ajudar a contextualitzar el ric material ceràmic, ossi i lític publicat el 1925 per Josep Colomines i conservat al monestir de Montserrat, també aporten dades rellevants de la prehistòria en aquestes serres de conglomerats del prelitoral català.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit