10 de juliol de 2018
10.07.2018

Els arqueòlegs documenten al jaciment neolític de la Draga paviment de travertí

Les cabanes es van construir primitivament sobre columnes de fusta i més endavant directament al terra, que era cobert de blocs de travertí per defensar-se del fang i les humitats. Documenten instruments fets d'os per a l'elaboració de teixits

10.07.2018 | 00:11
Els arqueòlegs documenten al jaciment neolític de la Draga paviment de travertí

La campanya d'excavacions del mes de juny al jaciment de la Draga de Banyoles han permès documentar els basaments de travertí de diverses construccions que daten del neolític antic.

Les troballes permeten afirmar, segons els arqueòlegs, que la construcció de paviments era una pràctica habitual i que es va estendre per tot el poblat.

Aquest tipus d'estructura, segons els investigadors del jaciment, tenia probablement la funció d'anivellar el terreny i aïllar els habitatges del fang i de la humitat subjacents.

Els blocs van ser transportats de la immediacions de l'estany, on s'acumulen dipòsits carbonatats corresponents a l'activitat sedentària de la zona al llarg del pleistocè i l'holocè.

Les excavacions d'enguany s'han dut a terme a la part més elevada del jaciment, on el nivell arqueològic ha quedat per sobre del freàtic i no s'han conservat restes orgàniques. No obstant això, el sector excavat permet aprofundir en l'arquitectura neolítica i donar respostes per saber com estava organitzat l'assentament.

La població que es va establir per primera vegada a la vora de l'estany va construir cabanes de fusta aixecades sobre pilars del mateix material. Aquest tipus de construcció va ser abandonada posteriorment, tal i com es documenta a partir de l'edificació de cabanes directament sobre el sòl amb paviments de travertí a la base.

Els blocs fets amb aquest tipus de roca calcària van ser dipositats formant un paviment que ocupa gran part dels 30 metres quadrats excavats durant la campanya d'enguany.

En anteriors campanyes, ja s'havia detectat aquesta mena d'«empedrat» usat com a basament de les cases però en aquesta campanya s'han centrat més a identificar aquesta mena de sòcols de les construccions.

«Semblaria que hi va haver un primer ús amb cabanes de fusta i més endavant amb cabanes de pedra, o fins i tot que potser van conviure aquests dos models un temps; encara no en tenim la certesa», afirma el codirector del parc, Antoni Palomo.

Aquest tipus d'estructura ha estat també documentat en altres sectors del jaciment, on s'ha constatat que es trobava per sobre d'un nivell amb restes de construccions de fusta i que, per tant, corresponen a l'ocupació més recent. Associades a aquestes estructures, s'han recuperat nombrosos residus alimentaris, instruments lítics, ceràmica i ornaments elaborats amb diferents materials que permetran definir la funció que tenien així com les activitats que es feien en aquests espais.

Elaboració de teixits

Entre els objectes recuperats, destaca una peça feta d'os amb doble perforació que es troba en molt bon estat de conservació i que es pot vincular amb tasques tèxtils. Aquest, juntament amb altres materials, evidencien, segons els experts, que a la Draga s'hi va desenvolupar una de les pràctiques més antigues d'Europa de transformació de fibres vegetals com l'ortiga i el til·ler per elaborar teixits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit