Fa uns mesos, el Papa Francesc ens va escriure una carta, una exhortació apostòlica, amb el títol «Alegreu-vos-en i celebreu-ho», que és una crida a la santedat en el món d'avui. No és la meva pretensió fer-ne un resum, sinó oferir-ne un tast perquè esdevingui una invitació a llegir-la, pensant que és una comunicació personal.

El Papa dirigeix aquesta carta a tots els creients, a cadascun de nosaltres, i no a unes minories selectes. És una invitació que ens fa arribar a nosaltres, que vivim en el món, als qui treballen i tenen família, als joves, als ancians, als qui desitgen felicitat... Sovint, quan sentim les paraules «sant» o «santedat» pensem que no tenen a veure amb nosaltres, sinó amb aquells que l'Església ha reconegut oficialment com a sants, o amb persones molt i molt bones, de les que conviden a pensar: «Aquest és un sant». Què s'entén per santedat? Viure els misteris de Crist - mort i resurrecció- en la pròpia vida i reproduir en la pròpia existència diferents aspectes de la vida de Jesús. En definitiva, «viure en Crist». La santedat es viu en la concreció ara i aquí de les nostres vides quotidianes, amb petits gestos i detalls impulsats per la gràcia de Déu.

Precisament per això el Papa insisteix a descobrir la santedat «de la porta del costat»: en els pares que crien amb amor els seus fills; en els homes i dones que treballen per dur el pa a casa seva; en els malalts; en les religioses ancianes i que continuen somrients; en aquells que viuen a prop nostre i són un reflex de la presència de Déu. Cal notar els dos enemics subtils de la santedat des de l'antiguitat: exagerar la perfecció humana desconnectada de la gràcia de Déu (pelagianisme), i mesurar la perfecció de les persones per la quantitat de coneixements que acumulen (gnosticisme).

Ambdós enemics pretenen ignorar que en aquesta vida les fragilitats humanes només són guarides del tot per la gràcia de Déu. No som sants per les nostres idees o pels nostres grans esforços, sinó per estar oberts a l'assistència que Déu ens ofereix en la nostra feblesa. [...] (extret del Full Parroquial).