Hi ha un fenomen actual que es caracteritza pel costum de fer servir paraules que en cada interlocutor volen dir conceptes diferents. Citem només: llibertat, amor, matrimoni, etc. Fa uns dies que es torna a parlar d'eutanàsia. I quan els metges parlen de cures pal·liatives, moltes persones es pensen que vol dir el mateix que eutanàsia. Són alguns polítics, massa, els que proposen convertir l'eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit en un sol paquet, confonent una cosa amb l'altre.

L'objectiu de les cures pal·liatives és «ajudar-los a viure amb dignitat fins a la seva mort» . Això suposa un «alleugeriment del dolor» però no té cap parentiu ni amb l'eutanàsia ni amb el suïcidi. La dignitat d'una persona no l'entreguen els pares ni es compra en un supermercat. Ve de dins del propi ésser, d'allò que no és purament biològic, està integrada amb el cos i les seves lluites, està inherent en un pobre dormint entre cartons en una vorera amb la mateixa intensitat que un magnat del món digital. Tenim obligació de prevenir i de alleugerir el dolor. Però la dosis de calmant no pot pretendre ser un impacte mortal, ha de ser suficient per eliminar el dolor. Aquest és el clima de dignitat, de respecte, d'afecte, d'humilitat davant el misteri de la vida humana. És l'acceptació de l'altre en la seva totalitat en el temps i en els seus problemes i en el seu amor. Sovint, en les sol·licituds d'eutanàsia es pot descobrir, diuen els experts, que «rarament el desig d'eutanàsia és una sol·licitud que es porti a terme». Els professionals sanitaris saben reconèixer aquests desitjos i peticions, i saben interpretar-los com un punt de pertinença de l'atenció integral. La sedació no pretén la mort del pacient, sinó que cerca rebaixar el dolor. La intenció d'accelerar la mort, o de provocar-la directament, no és l'objectiu de la sedació. La dignitat de la cultura d'aquest segle XXI té, en el plantejament del tema de l'eutanàsia, la gran oportunitat de demostrar que és veritablement humana.