Reprenc la presentació de la carta del Papa «Alegreu-vos-en i celebreu-ho» per animar-vos a llegir-la.

Cal recordar el capítol 25 de l'evangeli de Mateu, en el qual trobem els paràmetres amb què la nostra vida serà valorada: «... Perquè tenia fam i em donàreu menjar; tenia set i em donàreu beure; era foraster i em vau acollir; anava despullat i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; era a la presó i vinguéreu a veure'm».

Quan reconeixem Crist en el pobre i en el qui pateix se'ns revela el mateix cor de Crist, els seus sentiments i opcions més profundes, amb les quals el sant mira de configurar-se. No es pot ser sant al marge de l'exercici de la misericòrdia, «el cor palpitant de l'Evangeli».

El Papa assenyala dos errors: separar les exigències de l'Evangeli, l'amor als altres, de la relació personal amb el Senyor, convertint el cristianisme en una mena d'ONG; i d'altra banda, viure considerant el compromís social amb els altres com quelcom superficial, mundà, secularista... Un exemple: la defensa de l'innocent que no ha nascut ha de ser clara, ferma i apassionada, perquè hi ha en joc la vida humana, sempre sagrada. Però igualment sagrada és la vida dels pobres que ja han nascut, que viuen en la misèria i l'abandó, i pateixen el tràfic de persones, l'eutanàsia encoberta, les noves formes d'esclavitud... Tampoc la situació dels immigrants ha de ser considerada un tema secundari al costat dels temes «seriosos» de la bioètica. No podem plantejar un ideal de santedat que ignori la injustícia d'aquest món.

Per això el culte que més agrada a Déu es manifesta quan la relació amb Ell per les celebracions i la pregària es transformi en donació i misericòrdia envers els germans. La carta també concreta alguns signes de santedat en el món d'avui, en cinc grans expressions d'amor a Déu i al proïsme significatius en la cultura actual.

Aguant, paciència i mansuetud Cal mantenir-se ferm al costat de Déu, que estima i sosté. Des d'aquesta fermesa interior és possible aguantar,[...] (extret del Full Parroquial).