Els arbres i plantes que han crescut i viscut en bones condicions climàtiques tenen menys capacitat per respondre a les sequeres extremes, pel que és «imprescindible» conèixer la història d'un bosc per definir la seva estratègia de gestió i conservació.

Segons un estudi coordinat pel Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és important saber «la història que ha viscut cada bosc», ja que d'això dependrà el tipus d'estratègies per protegir-lo contra la sequera.

Les sequeres severes són «una de les principals amenaces per als boscos d'arreu del món», i el seu augment a causa del canvi climàtic «obliga la ciència a estudiar quines poblacions i espècies són més vulnerables i per què», cosa que l'investigador del CREAF, Francisco Lloret, ha volgut indagar en col·laboració amb l'investigador de la Universitat Nacional del Comahue (Argentina) Thomas Kitzberger en aquest nou estudi.

Els arbres que han viscut en millors condicions «estan acostumats a tenir molta aigua disponible, i en haver estat mimats és més difícil per a ells superar una crisi», ha explicat Lloret, mentre que els que viuen en climes menys favorables, «en estar acostumats a una falta crònica de recursos, tenen més probabilitats de sobreviure».

Per portar a terme l'estudi, Lloret i Kitzberger van analitzar com havien reaccionat diferents boscos a una sequera extrema.