El canvi climàtic podria provocar malalties com la que està afectant l'estrella de mar Odontaster validus, una de les més freqüents en els ecosistemes antàrtics, i la supervivència de la qual es pot veure amenaçada. Científics de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la UB (IRBio) han descrit la primera patologia que afecta l'equinoderm conegut com l'estrella de mar Odontaster validus. La patologia és un nova amenaça per a la conservació d'aquesta espècie marina, que és una de les més freqüents als fons marins antàrtics, segons va informar ahir la UB en un comunicat. El treball, publicat a la revista Scientific Reports, ha alertat sobre la vulnerabilitat de les comunitats del bentos (comunitats d'eriçons, algues, esponges o corals) antàrtic davant possibles malalties. Aquesta estrella de mar tan emblemàtica dels fons antàrtics «podria estar amenaçada» per la malaltia, «que afecta els teixits de l'epidermis i causa decoloracions, taques blanques, ulceracions i inflamacions dels teixits que arriben a nivell subepitelial», segons assegura l'estudi. La patologia descrita pels investigadors és la primera que afecta un equinoderm del medi marí antàrtic i ha arribat a afectar fins al 10% de les poblacions d'aquest tipus d'estrella marina, segons els experts.

Temperatures baixes, corrents marins, erosió per les masses de gel i canvis estacionals sobre el règim de llum i l'accés als aliments són condicions extremes que afecten els ecosistemes marins als fons antàrtics. En aquests hàbitats límits, l'estrella de mar Odontaster validus és una espècie abundant en els substrats marins dins d'un ampli rang de profunditats. Segons la professora del departament de biologia evolutiva, ecologia i ciències ambientals i de l'IRBio Conxita Àvila, «tot apunta que és una infecció causada per virus o micoplasmes, hipòtesi que ara estem estudiant amb més detall». L'experta afirma que «no se sap si hi ha relació directa amb la temperatura, però seria possible», ja que «hem vist que els anys amb major percentatge d'estrelles malaltes (fins a un 10% de la població) han coincidit amb anys amb temperatures extremadament altes, mentre que en altres anys només afectava un 3% de les comunitats, però encara no sabem el perquè d'aquestes variacions».

La desaparició de l'espècie d'estrella de mar «provocaria canvis molt rellevants en la composició faunística d'aquestes comunitats antàrtiques, alterant la xarxa tròfica i trencant l'equilibri natural en l'ecosistema marí», afegeix.