Olors, colors, textures i sabors a través de les plantes que decoren els vorals dels camins que s'enfilen rere la muralla. La capital gironina contempla un gran ventall d'arbres i herbes salvatges que recullen mil usos, històries i significats ocults. La visita guiada «El rebost del call» del Museu d'Història dels Jueus de Girona revela part d'aquests secrets, tot passejant per diferents racons, com ara Torre Gironella i l'Antiga Caserna dels Alemanys, datada de 1690. La trepidant ciutat empedrada no només revela la vida del passat a través de les seves pedres mil·lenàries, sinó també a partir de la vida vegetal que acompanya els monuments. De totes les plantes que es tracten al llarg de la visita, sobretot prenen una especial importància les que tenen un vincle estret amb el món jueu, molt present i arrelat en la història de la ciutat.
El punt de sortida de les visites, que solen programar-se una o dues vegades al mes, és a les portes del Museu dels Jueus de Girona. L'última excursió organitzada es va realitzar dissabte passat i va reunir unes vuit persones, la majoria turistes d'altres indrets de Catalunya com Reus i Barcelona. L'encarregat de conduir la sessió va ser Joan Ferrer, tècnic de recursos naturals de Naturalwalks-Ecoturisme, Botànica i Sostenibilitat, una empresa que, segons Ferrer, «s'encarrega d'ensenyar el territori a través de la natura» i que programa diverses sortides per conèixer l'entorn natural català, amb la possibilitat que els mateixos clients puguin demanar rutes personalitzades als racons que més els interessin. A les deu del matí, els visitants es van reunir per començar l'aventura de dues hores de durada aproximadament. Ferrer va introduir la visia afirmant que la ciutat de Girona és un museu viu, ja que fins i tot les mateixes plantes que s'han fet servir des de sempre permeten connectar i conèixer la cultura i la gastronomia de les societats que hi han viscut, com ara la jueva. La primera parada va tenir lloc al davant dels banys àrabs. Ferrer, tot sostenint una fulla de llorer amb els dits, va explicar que els guisats i els rostits tan típics de la nostra cuina que fan servir el llorer per donar aroma al plat, són d'origen jueu. El sàbat és el dia sagrat pels jueus, la jornada de descans que, entre altres normes, impedeix encendre llum o foc. Per tal de poder menjar calent, els jueus van optar per preparar plats elaborats que iniciaven la seva cocció el divendres i que podien mantenir-se a foc lent fins al dissabte, antecessors dels plats de llarga i lenta cocció que avui dia són tan presents i quotidians per la nostra cuina. «Hem de conèixer una planta a partir de la vista, el tacte i l'olor», va apuntar Ferrer que, tot passejant per darrere la muralla, va anunciar que «només observant aquest marge de camí, podríem omplir un cistell de plantes culinàries i medicinals». A sobre la Font dels Àngels, es troba una petita esplanada que correspon a un paisatge típicament mediterrani, «la terra amb més aromes del món», va apuntar el guia, afegint com a curiositat que «a totes les plantes amb olor, se li pot atorgar un ús medicinal».
Vincles jueus
Segons l'especialista, l'etimologia de la sàlvia prové del verb «salvar», a causa de les seves propietats beneficioses per la salut. Si observem la forma d'una de les varietats de la planta típica de la zona de Palestina i Israel, podrem relacionar-la amb el canelobre jueu o Menorà. Es diu que la planta podria haver servit d'inspiració per dissenyar l'objecte sagrat jueu. A la mateixa zona es troba un magraner, arbre que neix en zones àrides com Palestina, la fruita del qual és molt apreciada i emprada en la iconografia jueva. Segons Ferrer, els jueus se senten identificats amb una magrana: la forma esfèrica del fruit és el món i si el partim, els granets representarien el vincle que mantenen els jueus que, a la vegada, estan separats per un tel blanc que simbolitzaria la diàspora i la dispersió que encara avui experimenten. A prop del magraner es troba una olivera. «L'ús de l'oli d'oliva és herència jueva, ja que els jueus el van començar a emprar per substituir el llard del porc del centre i nord d'Europa, animal prohibit», va explicar Ferrer a tall de curiositat.
