Els productes farmacèutics solen portar un advertiment important: «Tenir fora de l'abast a les criatures». És el risc de tergiversar el contingut de les coses. Sempre és d'un gran valor entendre els grans conceptes i cultivar-los adequadament. Vull escriure sobre humanisme. Cada dia n'aprenc lliçons. Sempre he trobat persones que tenen el do de tractar a persones. Persones sense títol acadèmic, però que tenen el do i el cultiven amb un exercici humil i constant. L'arrel de la paraula humanisme és un mot llatí que s'ha universalitzat. És homo. Ciceró parla d'un animal que anomenem home.

Els grecs li diuen antropos, però per a ells, vol dir home o dona, segons porti l'article masculí o femení. Ja filaven més prim. La cultura clàssica ha tardat segles a entendre la secreta bellesa i el valor imponderable de l'ésser humà, home o dona. La riquesa de l'humanisme ha estat molt sovint maltractada per la història. L'esclavitud, durant segles legalitzada, ha estat una extorsió permanent a la dignitat de l'humanisme. El treball de les criatures, a les fàbriques angleses o catalanes del segle XVIII, volia dir que primer era el benefici i després la persona.

El nostre temps mereixeria un estudi profund per palpar amb realisme el fenomen de la deshumanització de la vida. Els valors humans, aquells que configuren el perfil de l'home i de la dona veritables, no se solen cotitzar. Podríem anomenar-ne alguns de fonamentals: la dignitat, la llibertat, la sociabilitat que es manifesta primàriament en la família, el dret a ser valorat i estimat com a tal, l'espiritualitat, el dret al treball, i al descans, la responsabilitat. L'humanisme, com una perla preciosa, té un valor en si que mereix ser respectat. Un món de bestioles - ho hem estat tan sovint - no pot somriure. El que passa és que no es pot tractar aquest tema només mirant els altres, sinó jutjant-se a si mateixos.