L'escriptora Lluïsa Forrellad (Sabadell, 1927), que després de guanyar el Premi Nadal el 1953 «va desaparèixer» del món literari durant cinc dècades, ha mort avui als 91 anys, cinc anys després de la mort de la seva germana bessona, la també escriptora Francesca Forrellad. L'escriptora, sempre fora de les convencions culturals, havia estat una figura referent alhora que misteriosa.

Amb inicis d'actriu, Forrellad es va donar a conèixer pel gran públic quan l'any 1953 i amb només amb 26 anys va aconseguir el Premi Nadal amb la seva primera novel·la, Siempre en capilla. L'obra narra en primera persona i des d'un curiós punt de vista els tràngols de dos metges i d'un químic acabats de doctorar durant una epidèmia de diftèria al Londres de finals del segle XIX. Després d'obtenir aquest prestigiós guardó, Forrellad va decidir mantenir un silenci literari que va interrompre el 2006, quan ja havia complert els 78 anys, amb la publicació de Foc Latent (Angle Editorial).

Durant aquests 52 anys de suposada inactivitat, l'escriptora va escriure diverses novel·les i es va dedicar, segons va confessar en una entrevista, a «viure la vida». «No m'havia adonat que havia passat tant temps», va assegurar llavors. Escriptora al marge de les modes, Lluïsa Forrellad va dedicar dècades a refer i perfeccionar històries que va escriure durant els seus 50 anys de silenci i que tenia mecanografiades i guardades en un calaix.

Les reaccions no s'han fet esperar. Fonts pròximes a l'escriptora han confirmat la mort de Forrellad i l'associació Òmnium Cultural ha publicat un tuit en el què relata que «ens ha deixat Lluïsa Forrellad, autora de grans obres com Sempre en capella i Foc latent», i dedica «una sentida abraçada a la família i amics». L'exalcalde i actual delegat del Govern a Barcelona, Juli Fernández, també ha manifestat el seu condol a la mateixa xarxa social: «Trist per la pèrdua de l'escriptora sabadellenca Lluïsa Forrellad. Descansa en Pau! I gràcies per portar Sabadell sempre arreu».

Foc Latent, la novel·la amb la qual va tornar al món literari després de sentir-se «desbordada», narra una història romàntica ambientada en la convulsa Barcelona de finals del segle XIX, en la que s'entremesclen passions, secrets i revoltes.

Fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell el 1948, del qual també va ser actriu, i va escriure dos drames en castellà: Dos razones i Regimiento de caza 43.