Científics de la UdG associen l'ús de fitosanitaris amb més incidència de l'ELA i el TDAH

Segons ha informat en un comunicat el grup que ha realitzat aquest treball, i que acaba de publicar dos articles al respecte, aquests productes químics serveixen per abonar els cultius amb la finalitat de prevenir, controlar o tractar malalties i plagues.

Els investigadors de la UdG especifiquen que l'ús de fitosanitaris ha contribuït a un increment de la producció agrícola, a la seguretat del seu emmagatzematge, a repel·lir les plagues i a controlar problemes infecciosos amb especial incidència en l'erradicació del paludisme i la lluita contra malalties com la malària.

No obstant això, els científics recorden que són tòxics també per als éssers humans i que existeix una creixent evidència «experimental i epidemiològica» de la relació entre l'exposició a plaguicides i trastorns de salut.

Un patró geogràfic

L'equip d'investigadors de la Universitat de Girona, liderats per Marc Sáez, ha desenvolupat aquests articles que, en el cas de l'ELA, parteixen de l'anàlisi de dades de població de tot Catalunya en el període comprès entre 2011 i 2016 i detecten «un cert patró geogràfic» amb «presència d'aglomeracions a zones d'agricultura intensiva», segons va informar una de les investigadores, Maria Antònia Barceló. També es relaciona aquesta incidència més elevada amb alguns contaminants atmosfèrics atribuïbles al trànsit, particularment els òxids de nitrogen procedents de vehicles dièsel.

Pel que fa al TDAH, les dades de població se circumscriuen a Girona, en concret als municipis de la Selva interior. Segons va explicar Marc Sáez, els resultats suggereixen «que viure a menys de cent metres d'una zona agrícola» o a tres-cents «d'una autopista o autovia o d'un dels polígons industrials analitzats» estava associat amb un risc més alt de patir aquest trastorn.