Els arqueòlegs han descobert dos panys de muralla i una torre del segle XII al castell de Sant Iscle de Vidreres. Les restes, fins ara desconegudes, permeten endinsar-se dins la primera fase d'aquesta fortificació, que pertanyia al Vescomtat de Cabrera. Com explica el director de les excavacions, l'arqueòleg Joan Llinàs, les troballes han aparegut de manera totalment «inesperada» entre la façana sud i el fossat, i han suposat «la sorpresa» d'aquesta campanya (la catorzena que es fa al castell). Aquestes, però, no són les úniques restes del segle XII que s'han documentat. A la sala de la cisterna, s'ha trobat un altre tram de muralla, un mur i una llar de foc rudimentària (feta d'una solera d'argila i un cèrcol de pedres).
El castell de Sant Iscle es va construir al segle XII. De fet, la primera evidència històrica que se'n té és del 1194. Apareix com a «Castrum Sancti Asciscli» en un pacte que van segellar l'aleshores vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. La fortificació va perdurar fins al segle XVII, quan va perdre les seves funcions defensiva i militar. Des del 2005, a l'indret s'hi fan excavacions periòdiques. Dirigides per l'arqueòleg Joan Llinàs, a les campanyes hi prenen part joves que participen en camps de treball. La d'aquest 2018, que s'acaba aquest divendres, ha estat la catorzena excavació que es porta a terme al castell.
En aquesta campanya d'excavacions, els arqueòlegs també han localitzat, a la sala de la cisterna, dotze nous enterraments (dels quals ara se'n farà l'estudi antropològic corresponent). Segurament formaven part de la necròpolis que hi havia a l'indret durant els segles IX i X; és a dir, anterior a la construcció del castell.
