La sonda espacial Parker, que tindrà com a missió acostar-se al Sol més que cap altra abans i estudiar les característiques de la corona de l'astre rei, es va enlairar la matinada de diumenge des de Cap Canaveral (Florida, Estats Units), després de tres intents previs que van haver de ser suspesos per problemes meteorològics. Segons va anunciar la NASA, la sonda haurà d'afrontar la calor extrema a l'acostar-se al Sol per estudiar les seves característiques així com les condicions dels vents solars. Parker és una nau espacial de la mida d'un cotxe petit que realitzarà una missió la durada prevista és de set anys, en els quals arribarà a la corona solar, a 6,1 milions de quilòmetres de distància de la superfície solar, és a dir, set vegades més a prop que la distància a la qual ha arribat qualsevol altra nau anterior. La NASA espera que les troballes i conclusions que s'extreguin d'aquesta missió permetran a científics i meteoròlegs pronosticar canvis en el medi ambient espacial de la Terra. El projecte compta amb un pressupost de 1.500 milions de dòlars (1.314 milions d'euros) és la major missió que es realitza sota el Programa «NASA' s Living With a Star». La sonda haurà de suportar calor extrema i condicions de radiació de la corona del Sol, la part de l'atmosfera de l'astre rei que és 300 vegades més calenta que la superfície de l'estrella. En concret, ha estat dissenyat per mantenir tots els seus components i instruments en 29 graus centígrads fins i tot si la nau espacial arriba a temperatures de 1.370 graus centígrads al punt més proper al sol, per al que la nau va protegida amb un escut de carboni de 12 centímetres de gruix.

Un català a la missió

La sonda permetrà «corroborar o modificar» d'una vegada les teories existents sobre l'astre rei, assegura el científic català David Lario, que forma part de l'equip al qual la NASA va encarregar el seu disseny. Des dels anys 50 la indústria aeroespacial ha volgut realitzar una missió al Sol per resoldre les incògnites que amaga l'estrella del nostre sistema solar.

Lario, astrofísic de Badalona , va seguir des de Cap Canaveral el començament de la missió que li ha «robat» més temps des de 2008, quan la NASA va encarregar la construcció de la sonda al Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins (Maryland), on treballa des de 2000.

Després de realitzar la seva tesi a la Universitat de Barcelona, en la qual va tractar l'acceleració de partícules energètiques creades pel Sol i passar per l'Agència Espacial Europea, Lario va desenvolupar els seus coneixements als Estats Units. «Al començar a dissenyar la missió, calia conèixer quin era l'entorn que la missió visitarà. La meva primera tasca va ser definir l'entorn en el qual la sonda havia de subsistir», explica l'astrofísic.

Un entorn de temperatures extremes que evitaran mitjançant un escut tèrmic que resistirà a termòmetres de fins a 1.400 graus centígrads i que permetrà mantenir els instruments de mesurament a temperatura ambient (uns 30 graus centígrads). La sonda porta el nom de l'astrofísic nord-americà Eugene Parker, qui va fer en la dècada dels anys 50 els més grans descobriments sobre la corona del Sol, és a dir, la seva atmosfera, i va desenvolupar la teoria de l'anomenat vent solar. Parker, que té 91 anys, va visitar l'any passat el laboratori on Lario i el seu equip estaven desenvolupant la sonda Parker. «El vam portar on s'estava construint la sonda. Vam fer allò de 'Parker meets Parker' ("Parker coneix Parker"). El Parker de veritat va trobar la seva sonda», explica Lario del científic que va obrir el camí a la comprensió actual de l'astre rei. Però els científics continuen des d'aleshores sense comprendre, per exemple, per què la corona solar arriba a superar els dos milions de graus centígrads mentre que la superfície del Sol està a uns 6.000 graus.

«El problema de l'escalfament de la corona solar l'arrosseguem des de fa bastant temps. L'única manera de corroborar o modificar les teories que tenim des dels anys 60 és recollint les dades a prop del Sol», assegura. Per a això, la sonda Parker orbitarà 24 vegades al voltant del Sol aprofitant l'empenta de la gravetat de Venus per acostar-se cada vegada més a l'astre, fins realitzar les seves tres òrbites més pròximes al Sol el 2025. Les troballes de la sonda Parker aportaran, a més de coneixement científic, una aplicació pràctica per a la Terra. «Hi ha hagut efectes produïts pel Sol que han afectat els satèl·lits del voltant de la Terra. També afectacions a les xarxes elèctriques o a instruments que utilitzen el camp magnètic de la Terra», explica Lario, sobre les conegudes científicament com a «tempestes solars».