Aquesta setmana ha estat una de les més esperades per part dels seguidors de la fe islàmica arreu del món. Molts fidels han decidit viatjar per primera vegada o bé de forma repetida a la Meca, la ciutat sagrada a l'oest de la península Aràbiga on va néixer el profeta Mahoma. Milers de musulmans d'arreu del món es preparen per poder complir amb un dels cinc pilars de la fe islàmica: la peregrinació o hach a la Meca, com a mínim, una vegada a la vida. Segons la Comissió Islàmica d'Espanya, uns dos mil peregrins d'arreu del país s'han endinsat en l'aventura, partint de ciutats com ara Ceuta, Melilla, Màlaga, Barcelona i Madrid. El president de la Comissió, Riaÿ Tatary, explica que els dos rituals que inauguren i conclouen els tres dies intensos de peregrinació són les set voltes al voltant de la Kaba, una estructura cúbica de color negre considerada «la casa de Déu», situada al cor de la Gran Mesquita de la Meca.
Els cinc pilars de l'Islam consisteixen en: la professió de la fe, l'oració, l'almoina, el dejuni durant el mes del Ramadà i el pelegrinatge. Riaÿ Tatary fa dos anys que està al capdavant de la Comissió Islàmica d'Espanya, entitat que aglutina totes les comunitats islàmiques de l'estat. El viatge espiritual, a banda de ser un dels cinc preceptes bàsics a realitzar, serveix per commemorar la vida del profeta Abraham, Agar i el seu fill Ismael, que van protagonitzar una llarga travessia pel desert fins a trobar una font d'aigua, que rep el nom de Zamzam, propera a on se situa la Kaba.
La peregrinació assumeix un sentit molt important en fer les set voltes al voltant del cub sagrat al centre de la Gran Mesquita en direcció contrària a les agulles del rellotge, un acte que es tradueix com la benvinguda «a la primera mesquita o lloc de culte edificat sobre la faç de la terra», pronuncia Tatary. El mateix apunta que l'estructura cúbica ennegrida i buida per dins va ser construida per Abraham amb l'ajuda del seu fill. Al damunt hi estenen una túnica brodada que serveix per decorar i atorgar-li una flaira perfumada. Aquest ritual és especialment important perquè significa «la unió de tots els musulmans al voltant del centre on dirigeixen l'oració cinc vegades al dia durant tots els dies», diu el president de la Comissió Islàmica espanyola. L'altre dels objectius essencials del viatge és recordar la trajectòria del profeta Mahoma, encarregat de propagar la fe musulmana arreu. Els fidels rememoren les sagrades escriptures de l'Islam al complir amb els rituals durant els tres dies de peregrinació a la Meca, però Tatary reconeix que la majoria de la gent s'hi queda una setmana per visitar altres punts clau per l'Islam com el Mont Arafat, la Mina o la ciutat de Medina, on hi ha la Mesquita de Qubba, la primera mesquita islàmica construïda.
Experiència única
Després del primer ritual de benvinguda, els peregrins van a Mina a pronunciar les oracions. El dia més important és el número nou del calendari du al-Hyyah, o calendari de peregrinació, on es fan pregàries a dalt del Mont Arafat. L'endemà, narra Tatary, té lloc el sacrifici del xai rememorant l'episodi protagonitzat per Abraham. Un altre dels ritus consisteix en la lapidació de Satanàs, de forma simbòlica. Moltes vegades, a la peregrinació solen anar-hi famílies acompanyades d'algun dels fills, depenent de cada casa. El president de la Comissió afirma que no hi ha cap norma específica pel que fa al perfil de fidels que hi van. Tatary va fer la peregrinació fa força temps però assegura que «no tothom sent el mateix. És una vivència que no es pot explicar, evoca sensacions molt profundes. Pràcticament el fet d'anar-hi i viure aquella experiència, reviu la vida d'un mateix».
