Amb majúscules i signe d'exclamació: «FAKE NEWS!». Així escriu Donald Trump aquesta expressió que ha emprat en més de 200 tuits per assenyalar una informació que rebutja de ple i etiquetar al mateix temps els mitjans, als quals va batejar com «Fake News Media». Originalment, fake news designa una «notícia falsa llançada amb coneixement de causa al camp mediàtic», segons l'especialista francès Pascal Froissart (Universitat de París VIII). Molt abans que el 45è president dels Estats Units arribés al poder i de l'emergència de les xarxes socials, les notícies falses ja existien amb diferents denominacions: anècdotes, farses o desinformació.
Anècdotes bizantines
L'historiador nord-americà Robert Darnton (Harvard) veu en les Anècdotes del cronista bizantí del segle VI Procopi de Cesarea els antecedents de les fake news. Aquests escrits secrets, descoberts després de la mort de qui va redactar la història oficial de l'emperador Justinià, estan trufades «d'informacions dubtoses» sobre els escandalosos i llicenciosos secrets del seu regne.
Farses faraòniques
L'investigador de l'Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques (Iris) François-Bernard Huyghe es remunta als temps dels faraons per trobar els primers rastres de desinformació. La «victòria» de les tropes de Ramsès II enfront dels hitites a la batalla de Qadesh l'any 1274 abans de la nostra era, va ser en realitat una «semiderrota». L'èxit va ser «propagandístic, dels escultors i els mestres», explica l'investigador.
Libels mig certs
Els libels eren textos curts, satírics o polèmics que barrejaven obertament la veritat amb la falsedat al segle XVIII. Es poden considerar «una forma antiga de fake news», segons l'historiador nord-americà Robert Zaretsky (Universitat de Houston). Un libel de 1771 sobre les «Anècdotes escandaloses de la Cort de França» començava amb aquesta advertència: «He de prevenir el públic que algunes de les notícies [...] són d'allò més versemblants» i altres d'una «evident falsedat».
«Canards» i innocentades
En la mateixa època van sorgir els «canards», unes pàgines venudes a plena veu a França que descrivien els successos imaginaris, com la captura d'un monstre quimèric a Xile l'any 1780. En el segle XIX apareixien a la premsa americana els «hoax», unes innocentades amb les quals es buscava vendre exemplars. El 1874, el New York Herald va descriure la sagnant fugida dels animals salvatges del zoo de Central Park. L'article finalitzava dient: «Evidentment, la totalitat de la història anterior és pura invenció».
Falsificació de notícies
El terme fake news hauria aparegut als Estats Units a finals del segle XIX. En aquest moment es desenvolupava una premsa diària basada en «l'escriptura de la realitat», en oposició a l'escriptura fantasiosa i aproximativa dels «canards», segons la historiadora francesa Anne-Claude Ambroise-Rendu (Universitat de Versailles Saint-Quentin-en-Yvelines). La paraula anglesa «fake» vol dir «imitació» o «falsificació». Fake news, per tant, no és una «notícia falsa» pròpiament dita, sinó més aviat una «notícia falsificada» per oposició a les veritables notícies de la premsa seriosa.
Operació «Infektion»
La desinformació, nascuda durant la Guerra Freda, designa la «propagació deliberada d'informacions falses per influir una opinió i debilitar l'adversari», en aquest cas el camp occidental, segons François-Bernard Huyghe. Un cas emblemàtic va ser l'operació «Infektion», elaborada pel KGB i que va començar amb la publicació, el 1983, d'un article en un diari indi que intentava fer creure que el virus de la sida era una arma biològica fabricada en laboratoris militars nord-americans.
Una falsa matança
A la fi de 1989, el poder de Nicolae Ceausescu a Romania vacil·lava. Unes imatges de cossos mutilats a la ciutat de Timisoara van commocionar l'opinió, i els mitjans occidentals es van deixar portar. Però les presumptes víctimes del règim van resultar ser cadàvers de malalts i accidentats, morts abans de la revolució. «El cas és sobretot una autointoxicació mediàtica», escriu François-Bernard Huyghe en el llibre La Désinformation.
