D'avui en vuit comença la Festa Major de la ciutat d'Olot, una de les festes més reeixides que se celebren a les nostres comarques. Aquest diumenge ja hi ha el primer dels actes, que és el Concurs de Colles Sardanistes. De la tradició d'aquest concurs en donen testimoni els 78 anys que fa que es convoca, fet que demostra la dedicació i solvència que té. Per l'edició d'aquest any és previst que hi intriguin una bona munió de colles que, procedents de tots els indrets de Catalunya i Catalunya Nord, competiran per assolir els millors resultats en aquesta competició sardanista.
Com és habitual, es ballarà la sardana revessa, les de lluïment, les de punts lliures i, per acabar, amb unes grans rotllanes de totes les colles participants per oferir la sardana de germanor.
Ara bé, per les Festes del Tura, ultra la gran devoció dels olotins vers la seva patrona, que omplen el santuari en tots els actes religiosos, els Gegants d'Olot són, però, els veritables protagonistes d'aquestes festes, juntament amb els nans i cavallets. Són els que donen l'inici el primer dia de festa, que serà divendres dia 7, tot sortint a 3/4 de 6 en punt de la tarda de la sala dels gegants de l'Hospici, lloc on han estat esperant durant tot un any aquest moment. I són els que, l'últim dia, donen per finalitzades les fetes, tornant al seu lloc. Aconsellem que si els voleu veure, sobretot en els 3 balls que fan a la plaça Major (coneguda popularment per la plaça dels Gegants), sigueu puntuals per trobar lloc, doncs l'espai s'omple de gom a gom. I, sobretot, el ball de nit de l'últim dia es fa amb tots els llums tancats de la plaça i il·luminats només amb la llum d'espelmes.
La propera setmana detallarem més els actes puntuals.
Aplec d'Encamp
L'Agrupació Sardanista La Grandalla d'Encamp a Andorra ha decidit atorgar La Grandalla d'Argent d'enguany a Enric Torres Torres, exmembre de l'entitat. El lliurament del guardó serà el dissabte, 1 de setembre, en el marc del sopar de gala de l'Aplec que s'organitza per a aquell cap de setmana.
Enric Torres Torres va ser el vicepresident de la junta que va fundar l'Agrupació d'Encamp, l'any 1989, i va ser-ne membre diversos anys. Va ser un soci actiu que va ajudar a tirar endavant el projecte als seus inicis, i d'aquí la voluntat per reconèixer-lo.
El Premi Grandalla d'Argent es lliura alternativament a una persona, entitat o institució d'Andorra i a una persona, entitat o institució de fora d'Andorra. La decisió es basa en la deliberació de la Junta, que valora la feina desenvolupada pels diversos noms que seleccionen. El guardó és una rèplica de la flor grandalla, també coneguda com a satalia, lliri blanc, lliri de la Mare de Déu, menina o narcís dels poetes. Aquesta flor apareix quan es fon la neu, a la primavera. És de pètals blancs, amb una corona central groga amb acabament vermell, i és molt perfumada.
La Grandalla d'Argent és el màxim guardó de l'entitat sardanista d'Encamp i es va crear el 1991. Cada any, la junta de l'entitat sardanista en designa el guanyador. Amb els anys, ha assolit un prestigi equiparable a d'altres distincions del món de la sardana ja que l'han rebut persones o entitats que han treballat per difondre al màxim la sardana des de diversos angles.
Així, alguns dels premiats han sigut el compositor Tomàs Gil i Membrado, l'informador sardanista Ramon Moncho, el Patronat Sardanista de Reus, el projecte Saltem i Ballem, l'escriptor i estudiós de la sardana Lluís Subirana o el compositor de sardanes i arranjador musical Josep Cassú. Cal considerar, però, que els anys 1995, 1996 i 1998 no es va concedir el premi.
La Grandalla d'Argent es lliura cada any a l'Aplec d'Encamp, que aquest 2018 celebra la 31a edició. Així, dissabte, 1 de setembre, oferirà, a la tarda, un concurs de colles en què s'hi estrenarà la sardana Encamp, 25è concurs, del compositor Albert Font i Turon.
A la nit hi haurà el sopar de gala, amb un concert de sardanes i una ballada, amb l'estrena de la sardana Grandalla d'Argent del compositor Sigfrid Galbany.
L'endemà, diumenge 2 de setembre, se celebrarà durant tot el dia l'Aplec, amb les cobles La Flama de Farners i La Principal del Llobregat. També s'hi organitzarà el 27è concurs de colles improvisades.
festa de la mare de dÉu
de santa pau
Aquest lloc és documentat l'any 878 en un precepte on s'esmenta la cel·la de Santa Maria com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El monestir de Banyoles obtingué aquesta possessió juntament amb la incorporació del monestir de Sant Julià del Mont. Aquesta cel·la torna a ser citada el 916. Abans del 1118 era la parròquia de la vall de Santa Pau, torna a documentar-se el 1157 i no la trobem de nou fins al 1362. El 1427 un terratrèmol va ensorrar l'església i arran d'això la parròquia es va traslladar a la nova església de Santa Pau, que era en construcció. A partir del 1441 es va procedir a la seva reconstrucció. Entre els segles XVII i XVIII es va bastir una hostatgeria al santuari, que era molt visitat. El 1936 fou incendiat i va perdre bona part del seu mobiliari.
Aquest diumenge que ve se celebra la Festa, amb una funció religiosa i ballades de sardanes, al matí i a la tarda, amb la cobla La Principal d'Olot.
