14 de setembre de 2018
14.09.2018

La 54 edició de l'Aplec de Torroella de Montgrí

Les ballades es faran als jardins de John Lennon al matí i a la tarda

14.09.2018 | 01:15

En parlar de Torroella de Montgrí ens hem de referir a la seva activitat ara i adés de la història dins el món de la sardana.

Diumenge que ve, dia 16, celebren el seu Aplec de la Sardana que arriba a la 54è edició.

Però fent una mica d'història ens hem de remuntar a l'any 1844 i tal com indica una placa situada a la capella de Sant Antoni a la plaça major de la localitat, aquí es ballà per primera vegada la sardana llarga, segons comentaris de l'apotecari de Sant Pere Pescador, Ramon Gres que així ho deixà escrit amb el seu Mètode de ballar sardanes, editat el 1895. També remarcar La Cobla Els Montgrins, una cobla fundada el 1884 a Torroella de Montgrí per Pere Rigau i Poch, «Barretó», el qual en fou ensems el seu director, és la degana de les cobles entre les d'avui existents i una de les més prestigioses agrupacions musicals de Catalunya. També ressenyar la figura de Miquel Pardas (Verges, Baix Empordà, 1818 - Barcelona, 1872) fou un teòric musical que ajudà a establir la coreografia de la sardana llarga, per a la qual cosa recopilà, i edità un llibret amb les maneres de ballar la sardana. S'establí, de molt jove, a Torroella de Montgrí. També Torroella es la terra nadiua a Vicenç Bou, un dels compositors més populars de tota la vida de la sardana.

Si els fets històrics de Torroella són ben remarcables nogensmenys ho és l'activitat actual de la mà de l'Agrupació Continuïtat que té colles sardanistes, esbarts i organitza diferents actes a la població entre els quals cal destacar l'organització de l'Aplec i el concurs de colles que s'escau diumenge.

Els jardins de John Lennon seran l'escenari on es desenvoluparan les ballades en sessions de matí i tarda i la participació de les cobles: Mediterrània, Tres vents, La Principal de Cassà i Maricel de Sitges. A les 11 del matí i a les 16.30 de la tarda.

El matí hi haurà, també el concurs de colles sardanistes que es farà al mateix lloc amb la cobla Mediterrània. En cas de mal temps els actes es traslladarien al Pavelló.


El Grup Montgrí Dansa

de l'associació

sardanista continuïtat

El Grup Montgrí Dansa de l'Associació Sardanista Continuïtat ha presentat aquest passat mes d'agost a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí el seu nou espectacle: Trentadansa. Es tracta d'una proposta de dansa d'arrel tradicional, amb la participació de la cobla Mil·lenària i percussions, i obres noves de Joan Lluís Moraleda.

L'espectacle serveix per ressaltar els 30 anys d'existència de l'esbart torroellenc. Així, hi actuen tant el grup d'adults com el cos de dansa infantil. Això vol dir un total de 38 persones, que durant una mica més d'una hora ofereixen fins a 12 danses. Les peces que obren la funció són un recull de danses de Joan Lluís Moraleda. Es titula A la festa i compta amb un 'Passeig', 'Ball pla', 'Bolangera i jota' i 'Corranda'.

La direcció artística i coreogràfica correspon a Sebastià Vilanou.

Algunes d'aquestes danses ja es van poder veure a un intercanvi que va fer el Grup Montgrí Dansa amb el grup Berriztasuna Taldea de Portugalete, al País Basc,el darrer cap de setmana de juny. Ara, els seus membres visitaran Torroella aquest dissabte, 15 de setembre, i hi actuaran junt amb aquest espectacle. Serà a les 18.30 h a la Plaça de la Vila de Torroella.

Trentadansa és l'espectacle d'enguany que el Grup Montgrí Dansa prepara cada any per a la festa major de Sant Genís de Torroella. La proposta es pot contractar i es pot representar tant dins d'un teatre, com a l'exterior, tot tenint en compte les necessitats tècniques, sobretot d'il·luminació. El contacte és Susi Capella, i el número: 679 977 117.


Aplecs de les Alegries

de Lloret de mar


El Santuari de la Mare de Déu de les Alegries va ser la primera parròquia de la vila de Lloret de Mar. Fou parròquia de la vila des que va ser consagrada, el 1079, fins al 1522, quan es va inaugurar una nova parròquia a prop de la platja.

La festa més important que s'hi celebra és a principis de setembre, quan s'hi fa un aplec que sol coincidir amb el diumenge més proper al 8 de setembre. A l'antiga sagristia hi ha un petit museu amb ofrenes a la Verge.

Aquest Aplec tindrà lloc diumenge dia 16, i a més de la celebració de l'Eucarística hi hauran sardanes, el matí amb la cobla del Col·legi de Santa Maria de Blanes i a la tarda amb la cobla Contemporània.

També cal destacar que aquest aplec es denominar del «traginer». La tradicional Festa del Traginer que organitza el Veïnat de les Alegries de Lloret de Mar aquest diumenge té, com a plat fort, la representació de la llegenda, s'explica una història d'un traginer. Al voltant de la seva figura s'articula una llegenda, vinculada a l'ermita de les Alegries. Explica la llegenda d'un traginer que un vespre tornava a casa seva des de Vidreres. En passar per davant de l'ermita, va veure llum, hi entrà i es s'adonà que estaven fent missa i tots els assistents, dels quals no en coneixia cap, anaven vestits amb túniques blanques.

La sorpresa fou quan arribat al poble ho explicà als veïns i aquests li contestaren que no era possible perquè feina molts anys que no hi havia anat ningú. Diuen que va participar en una missa amb difunts.


Nou disc


Demà, dissabte, dia 15  a Begur, plaça de la Vila, 12 h, la Cobla Ciutat de Girona presentarà el volum VI de la Fonoteca de Cobla, en aquesta ocasió dedicat al compositor Frederic Sirés i Puig.

Els anteriors volums han estat  dedicats a: Francesc Perich Escosa, Narcís Costa Horts,  Ramon Basil Brujó, Francesc Civil Castellví i Miquel Serra Bonal.

Aquest any 2018 la Fonoteca ha rebut el Premi a la Divulgació Musical, Premis Capital de la Sardana i forma part del catàleg d'activitats de l'Any Europeu del Patrimoni Cultural.

En el treball de recerca s'han catalogat 8 sardanes més que no ens constaven catalogades. En aquest volum hi trobarem 12 sardanes i una nova versió de la seva obra més coneguda, La gavina, amb cobla i tenor.

De la relació de sardanes només ens consten dues  peces enregistrades anteriorment, per tant les peces que inclou aquest CD són inèdites, així com la versió per a cobla i veu de La gavina.

L'enregistrament de les sardanes i l'Havanera per a cobla i tenor a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona amb la participació del tenor Albert Deprius.

Aquestes són les obres queconté el CD: L'hereu Masas; La sardana de l'avellana; Neus (tenora solista: Josep Coll); Gentil Roser; Elvireta; Ofèlia (tible solista: David Plans); A Elena; Es niu; Espurnall; Celístia; Cala Fondo; Dansa eterna; La gavina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook