Un estudi internacional amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques ha revelat la creixent importància de les praderies submarines en les regions àrtiques i subàrtiques com embornals de carboni, amb un potencial «enorme» en un escenari de canvi climàtic. Segons el CSIC, la pèrdua dels embornals naturals en zones tropicals i temperades -fins a un 30% de l'extensió de praderies d'angiospermes marines en aquestes regions- ha contribuït en els últims decennis a l'emissió de gasos d'efecte hivernacle «i per tant a l'escalfament global». En canvi, a les costes de l'Àrtic i sub-Àrtic, l'angiosperma Zostera marina creix «al seu òptim tèrmic» i «s'espera que l'escalfament de l'oceà projectat per a final d'aquest segle afavoreixi el seu creixement i producció», segons Núria Marbà, coautora del treball i investigadora del CSIC.
