Estimats i estimades catequistes, s'ha acabat l'estiu i cal mentalitzar-nos per començar un nou curs de catequesi.

Tant de bo que l'estiu us hagi servit per descansar, per recuperar forces i ànims. Sempre costa tornar a començar, i per això us vull recordar senzillament que Jesús us necessita, que la parròquia us necessita, que els infants us necessiten, que les famílies us necessiten. I estic convençut que vosaltres també necessiteu una mica d'ànims. Ànims, doncs.

Gràcies pel vostre compromís i tornem-hi, ja que, com Jesús, estimem els infants, i també veiem que sovint són «com ovelles sense pastor». Els oferim la Paraula de la Vida, els preparem per rebre el Pa de Vida, els ajudem a conèixer i estimar Jesús i seguir-lo, i també vetllem perquè siguin confirmats amb el do de l'Esperit. Desitjo compartir amb vosaltres algunes conviccions, i així engrescar-nos a catequitzar amb més alegria i il·lusió. No es tracta pas de grans teories, sinó de pensaments breus i senzills que ens poden ajudar.

Viure amb intensitat i alegria la nostra fe

Si l'experiència de la nostra fe cristiana és intensa i joiosa, ens va canviant i ens fa viure d'una manera nova, no ens la volem guardar: la volem comunicar. Només el qui viu l'evangeli en pot ser testimoni, pot evangelitzar, que és -recordem-ho- la primera missió que l'Església ha de realitzar, i que us encomana a vosaltres d'una manera molt especial. El tresor que oferim no són lletres, sinó vida.

L'Església us confia aquesta missió

Certament que vosaltres us heu ofert o heu acceptat la proposta, però és l'Església qui us confia col·laborar en la seva missió d'anunciar i ensenyar a viure la fe cristiana.

Nosaltres oferim la persona de Jesús, el Crist

Sovint la gent identifica catequesi, i fins i tot vida cristiana, només amb uns ensenyaments, amb unes veritats en què cal creure, amb uns actes religiosos que cal complir. Si escoltem comentaris en relació amb la fe cristiana ens adonem que sovint Jesús no és pas el centre d'aquesta fe. Es parla de veritats, d'actes de culte, de normes de moral, de l'Església -sobretot dels seus defectes-, però molt poc de Jesús [extret del Full Parroquial d'aquesta setmana].