25 de setembre de 2018
25.09.2018
Diari de Girona

Puntualitzacions, correccions

25.09.2018 | 00:29
Puntualitzacions, correccions

Cal, en l'estudi, revisió i l'exposició de la vida d'una persona que ja no hi és, i que per tant ja forma part del teixit de la història, tenir en compte totes les etapes de lavida de la mateixa. Doncs, en cas contrari, l'anàlisi biogràfica i les seves conclusions –si s'oblida que hi ha un fil de la vida, i que cada etapa és fruit i conseqüència de l'anterior; si no es té en compte que tota vida és una transformació i una transmutació constant; si tot centrant-se principalment en l'etapa de la joventut, es desconeixen, obliden i ignoren les etapes posteriors– poden ser molt esbiaixades i errònies.

Aquestes consideracións prèvies tenen relació amb la pàgina (en concret un subtítol del Diari de Girona, 19/09/2018) dedicada a l'exposició sobre la figura d'en Damià Escuder que s'inaugurarà el proper mes d'octubre al museu d'Història de la ciutat de Girona. El meu nom es Maria Capellas, en Damià va ésser el meu home i jo en soc la seva vídua. Puc afirmar que el vaig conèixer molt i en profunditat. Vam fer un llarg camí junts molts d'anys.

Puntualitzant! Si s'escriu, es difon i s'assegura que en Damià Escuder fou promotor de l'LSD, la qual cosa ni afirmo ni nego, fora també imprescindible assenyalar que deixà aquesta experiència absoluta i fulminanment, en el moment que se n'adonà que no fora prudent de continuar-la més. Alhora deixà de publicar textos sobre la mateixa, doncs afirmava que se'l podia malinterpretar i també seduir d'altres persones a uns camins de difícil sortida.

Així, com a bon científic i com a bon químic que era, s'acostà a la seva pissarra, l'esborrà, i tornà a recomençar! Fi de la mística dels al·lucinògens! Nova etapa. Fou el seu encontre amb el Budisme Tibetà, el Zen, la pràctica del Za-Zen, el Tai-chi, però tot impregnat d'un sentit molt propi, en Damià no era adoctrinable. Així mateix les excursions per tot Catalunya amb el CEC i per tot Occitània amb el CAOC. Finalment retorn als orígens, el cristianisme que mai deixà, i la missa diària a l'església del Pi, i els Laudes a la Catedral pel matí, tot plegat matisat amb pinzellades orientals..., ja en l'etapa final de la seva vida, es passa un parell o tres d'anys a la Universitat Pompeu Fabra estudiant llengua i cultura i cal·ligrafia xinesa. I a casa es passava hores i hores fent les seves pràctiques de cal·ligrafia xinesa, que pel que m'explicava li resultaven molt alliberadores.

En Damià, que va ésser molts d'anys professor d'institut, feia classes de matemàtiques, fou també un gran apòstol i promotor de les pràctiques del Tai-chi i la Meditació als instituts. Tenia una gran fe amb el poder de la pregària unida a la defensa dels drets humans. Fou també un promotor de l'ecologisme, i va participar molt activament en les lluites per una Catalunya sense centrals nuclears, i un promotor convençudíssim que l'única força vàlida per a la transformació de la societat és l'AHIMSA, en català la No Violència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook